Inundacions 2011 a Cph

A Copenhaguen quan plou, acostuma a fer-ho a poc a poc i com la loteria, sempre queda molt repartit. Aquesta vegada va ser al revés, en 30 minuts van caure 30 litres per m2. Dissabte passat vam tenir aigua, molta aigua. A diferència de llocs com Catalunya, quan plou tant a Dinamarca, l’aigua no s’emporta cotxes ni persones. Aquí com tot és tant pla, l’aigua no sap ben bé que fer ni on anar i en principi marxa per la claveguera. Però quan la claveguera ja no pot més, doncs comença a buscar sortida pels desaigües i demés sortides possibles. I exactament això ens va tocar experimentar a casa nostre. L’aigua va començar a pujar pel desaigüe del quarto de bany , va continua sortint pel wc i va acabar inundant el nostre soterrani fins a un nivell de 20 cm. L’aigua va cobrir els endolls elèctrics, va fer malbé  les moquetes i alguna altre cosa que no vam arribar a enretirar del terra . A part dels danys materials, que afortunadament ens pagarà l’assegurança, ens queden els danys morals. Viure amb la idea de que pot tornar a passar, em fa sentir una incertesa constant que m’afecta l’estat d’ànim. Em poso trist i no m’agrada. Quan som joves no tenim por de gairebé res. Quan ens fem una mica mes grans i sobretot després d’adquirir responsabilitats, tipus fils o hipoteques, crec que desenvolupem por a la pèrdua. Després d’haver provat de perdre alguna cosa, un no pot evitar de preguntar-se : i si la pèrdua hagués estat més gran?   Suposo que la naturalesa humana és així i no hi podem fer res. De tota manera no vull que aquest sentiment em governi i m’arrenqui les ganes de riure.