Geocaching

És molt emocionant trobar un tresor i no pel que pugui contindre si no tan sols pel fet de poder trobar-lo. Fa uns mesos jo ni ho sabia, però estem envoltats de tresors. Hi son per tot arreu, simplement no son invisibles per al “mugles”, vull dir gent normal que encara no han començat a jugar al geocaching. El Geocaching és un joc que es juga a nivell mundial. Es tracta de trobar tresors amagats amb l’ajuda de coordinades mapes, brúixoles i GPS.

geocaching
Jo vaig començar amb la meva primera troballa, que estava davant de casa, el primer dia de l’any. Ara ja en porto 9 i el meu objectiu es fer-ne 52 abans de que s’acabi l’any. Els “caches” -que així s’anomenen els tresors, els trobo amb l’ajuda d’una aplicació per a telèfons android que s’anomena c:geo i com no, amb l’ajut dels meus entusiasmats petits ajudants. De moment estem força animats i ja estem pensant en amagar el nostre primer cache. Ja us ho explicaré.

Aquí sota podeu veure les estadístiques de la meva activitat geocacher…

Les ulleres màgiques

Aquest matí mentre esmorcava amb els meus fills estàvem mirant una col·lecció de cromos de futbol de la Premier League. Els cromos estan molt ben parits, impresos amb relleus i tintes satinades. Malgrat això aquests cromos no son gaire explicatius. De fet, no porten cap fitxa tècnica del jugador, tan sols el seu nom, la posició on juguen i l’escut de l’equip on militen. Com és natural els nens volen saber-ho tot i em preguntaven a quin equip jugava cada jugador. Hi ha força equips anglesos dels quals en conec l’escut com el Man United o l’Arsenal. N’hi ha d’altres en els que es pot llegir el nom de l’equip a l’escut. Peró que passa amb els equips que no conec i a més no sel’s hi pot llegir el seu nom a l’escut? Doncs no passa res si és que tens instal.lada l’aplicació de Google Goggles al teu telèfon. Ja sabia jo que algun dia aquesta fantàstica aplicació em trauria d’un apur. Aquesta aplicació és capaç de fer anar el cercador de Google, utilitzant les imatges de la càmera del nostre telèfon en contes del clàssic input en forma de text. Fantàstic, no? D’aquesta manera he sigut capaç de resoldre ràpidament un problema  que m’hagués costat bastants més esforços de poder resoldre de la manera tradicional.

Els meus fills han participat en el proces de recerca com si fos la cosa més normal del mon, mentre jo mirava d’amagar l’emoció que em produïa l’esdeveniment.

Qui no te feina, el gat pentina

… i quan acaba de pentinar el gat, agafa les tisores de podar, li fa un pentinat a l’arbre i el deixa així.

Ara que tinc un mobil amb càmera (heu vist que modern) puc fer totes les fotos que sempre havia deixat de fer perquè no duia la càmera a sobre. Això crec que farà pujar encara més el número de fotos que disparo cada mes, unes 100 aproximadament. I com jo, tothom que va pel carrer armat amb un mòbil amb càmera, que tiren fotos absolutament a tot el que es velluga. D’aquest fenomen també se’n han adonat els mitjans de comunicació i fins i tot la policia. Sempre que hi ha qualsevol sucés, event o desgràcia hi ha moltíssimes possibilitats d’aconseguir un document gràfic des de qualsevol angle. Hi ha corresponsals gràfics repartits per tot arreu que faran fotos de tot el que passi.

Aquesta foto la vaig fer de camí cap a casa després de treballar. Realment té gràcia l’escultura, oi?.