Els cromos que ens faltaven

Ja us vaig explicar que els meus fills han començat a col.leccionar cromos de futbol, oi? Ara estan amb la falera de la Champions League. Guarden els cromos en una carpeta on hi ha unes fundes de plàstic amb butxaques. Ara que van estar els avis de visita per celebrar el seu aniversari, van ampliar la seva col·lecció considerablement. Al parvulari però, hi ha un nen repel·lent que sempre té cromos que ells no tenen, i el tio no par de repetir-ho fins al punt de l’extenuació. Ara he fet uns cromos per als meus fills per que es calli d’una vegada  el pesat aquest del parvulari.

futbolista1futbolista2

Les ulleres màgiques

Aquest matí mentre esmorcava amb els meus fills estàvem mirant una col·lecció de cromos de futbol de la Premier League. Els cromos estan molt ben parits, impresos amb relleus i tintes satinades. Malgrat això aquests cromos no son gaire explicatius. De fet, no porten cap fitxa tècnica del jugador, tan sols el seu nom, la posició on juguen i l’escut de l’equip on militen. Com és natural els nens volen saber-ho tot i em preguntaven a quin equip jugava cada jugador. Hi ha força equips anglesos dels quals en conec l’escut com el Man United o l’Arsenal. N’hi ha d’altres en els que es pot llegir el nom de l’equip a l’escut. Peró que passa amb els equips que no conec i a més no sel’s hi pot llegir el seu nom a l’escut? Doncs no passa res si és que tens instal.lada l’aplicació de Google Goggles al teu telèfon. Ja sabia jo que algun dia aquesta fantàstica aplicació em trauria d’un apur. Aquesta aplicació és capaç de fer anar el cercador de Google, utilitzant les imatges de la càmera del nostre telèfon en contes del clàssic input en forma de text. Fantàstic, no? D’aquesta manera he sigut capaç de resoldre ràpidament un problema  que m’hagués costat bastants més esforços de poder resoldre de la manera tradicional.

Els meus fills han participat en el proces de recerca com si fos la cosa més normal del mon, mentre jo mirava d’amagar l’emoció que em produïa l’esdeveniment.

Els events esportius en directe

Abans de venir a viure a Dinamarca vaig poder gaudir durant dues temporades dels partits del Barça al Camp Nou cada 15 dies. Era la segona etapa del van Gaal i el joc era més aviat mediocre i resultadista. Malgrat això recordo aquells partits amb molta enyorança. Veure els partits en directe en comptes de veure’ls per la TV  eleva l’experiència sensorial notablement. Les olors d’un partit de futbol son molt especials, no es perceben en absolut per la TV i per a mi son una part importantíssima del partit: la olor de la gespa, el caliquenyo, els frankfurts, … També la temperatura ambient, fa que entris en situació per entendre una mica més l’estat d’ànim dels jugadors abans del partit. I per acabar l’experiència visual, amb total llibertat per decidir si vols mirar la distribució tàctica del joc, o bé aquell senyor que escridassa l’arbitre.

En els darrers 10 dies he tingut la oportunitat de gaudir de dos espectacles meravellosos. La setmana passada vaig aprofitar la meva estada a Los Angeles per anar a veure als Lakers d’en Pau Gasol. Vaig tenir la sort de que era el primer partit de la temporada i va coincidir amb la cerimònia de lliurament dels anells de campions de la NBA de la temporada 2009-10. Va ser un espectacle molt americà, amb música llum i colors al magnific pavelló de l’Staples Center. Després el partit, contra els Houston Rockets. El partit va ser emocionant fins a l’últim segon, amb una actuació excepcional d’en Pau Gasol. Vaig disfrutar com un burro afegint la immersió multi-sensorial del diecte a tota aquella parafernàlia que tantes vegades havia vist a la TV.

L’altre event esportiu el vaig viure ahir a l’estadi Parken de Copenhaguen. Per fi va venir el Barça a jugar el partit de lligueta de Champions contra l’FCK. Havia somiat poder veure jugar al Messi devant dels meus ulls. No em va decebre  va marcar un golet. A l’estadi hi havia un ambient increïble. Ja he parlat anteriorment dels espectadors danesos al futbol, ahir van fer molt soroll. Jo vaig seure a la tribuna dels seguidors del Barça que excepcionalment animaven com animals. Després em vaig assabentar de que havien vingut 1500 polacs de la penya blaugrana de Polonia. Anaven equipats amb bufandes, tambors i banderes i cantaven en català. No seria mala idea convidar-los de tant en tant al Camp Cou, que de vegades està una mica aturat.