Conducció en fred

Amb aquest hivern que avui comencem, però que porta amb nosaltres des del mes d’octubre, feia temps que tenia ganes d’escriure sobre conducció amb neu i gel.

Conducció sobre gel

Cada dilluns, em toca anar a treballar amb cotxe ja que per la tarda he de portar als nens al gimnàs. Com es pot apreciar a la foto, pujar al cotxe pels matins no és sencill. Primer cal passar l’escombra pel cotxe i depenent de les condicions d’humitat amb això n’hi pot haver suficient per deixar el cotxe més o menys maquejat. Si la neu s’ha quedat enganxada al cotxe, haurem de fer servir la rasqueta. Aquest procés sempre el faig amb el motor engegat, així el cotxe es va escalfant per dins i també ajuda a desfer el gel del vidre del darrere. També cal assegurar-se que la matricula estigui visible i que no hi hagi un bloc de gel enganxat al parafang de les rodes del davant perquè les rodes puguin girar.

Un cop el cotxe està a punt sempre comprovo com està la sortida al carrer. Per la nit acostuma a passar el tractor que neteja de neu el carrer. De vegades deixa a nostra entrada colgada e neu i llavors em toca agafar la pala.

Quan per fí aconsegueixes sortir a la carretera mai se sap que et trobaràs. La majoria de carrers principals estan nets i no hi ha cap problema, però si quan agafes el cotxe està nevant en aquell moment,  tot es complica. Aquí a Dinamarca no es fa servir cadenes, basicament perquè no hi ha muntanyes. El que es fa servir és el que aquí s’anomena: pneumàtics d’hivern. Aquest tipus de pneumàtics estan fets d’una goma més tova i això fa que s’enganxin molt més bé amb neu i gel. El problema és que a diferencia d’altres païssos com Suècia o Alemanya, els pneumàtics d’hivern no son obligatoris a Dinamarca per conduïr sobre neu. Això vol dir que sempre et trobes algun inconscient amb pneumàtics d’estiu en mig de la nevada, que es queda clavat en una rampa i que et munta un embús monumental.

A mi m’agrada conduir sobre gel. No crec que sigui gens perillós i només cal seguir uns consells bàsics.

  • Anar una mica més a poc a poc, però tampoc cal anar com una tortuga.
  • Mantenir més distància de la habitual amb el cotxe del davant.
  • No estripar les marxes, sobretot la primera.

De tota manera, m’agrada molt més conduir a l’estiu. Conduir i moltes altres coses més. Que arribi l’estiu!

Una bona tradició

Pau i el folletAra que ja s’apropa el temps de Nadal és quan em ve de gust tornar a ser petit i tornar a creure en totes aquelles coses màgiques que ens empassàvem sense mastegar. Per aquí a Dinamarca els Reis no passen, almenys no a totes les cases. Per altre banda el Pare Noel aquí fa funcions de carter i reparteix els regals que la gent ha comprat per als seus estimats. Per que no hi hagi dubte, la cadascun escriu en una targeteta qui ha comprat el regal i qui l’ha de rebre ( només falta un albarà ) Es a dir que de personatge màgic, el pobre panxut en té ben poc. Finalment arriben els meus preferits: els follets de Nadal. Aquests follets son els ajudants del Pare Noel i a cada casa n’hi viu un a les golfes. Els follets de Nadal dormen tot l’any pero es desperten quatre setmanes abans de Nadal i se’n van a dormir per cap d’any. Son entremaliats i fins i tot una mica gamberros. Durant tot el temps que estan desperts mengen arròs amb llet, gasten bromes, amaguen coses però també regalen galetes i altres petits obsequis als nens que es porten bé.

Al parvulari on van en Ramonet i en Pau també en tenen un i cada dia, quan arriba l’hora d’anar a casa, el follet tria un dels nens al qual acompanyarà a casa per quedar-s’hi fins a l’endemà. El follet va acompanyat d’una llibreta on ell mateix escriu tot el que ha  fet a casa de cada nen. Al dia següent la senyoreta ho llegeix en veu alta per que ho escoltin els altres nens. Fa un parell de dies, el follet va acompanyar al Pau a casa. Li vam haver de preparar l’arròs amb let perquè estigues tranquilet i va anar molt bé. Els nens el van fer jugar molt ( fins i tot va jugar una partida de parxís ) i tan sols es va escapar un parell de vegades. Afortunadament els nens el van trobar de seguida.

Em va semblar una experiència molt divertida que em va fer reviure a la pell dels meus fills, aquella innocència màgica que jo un dia també havia tingut.

Empanada española

llibreta d'adreces de l'ambaixada

Aquest cop sí he d’anar a votar, vaig pensar després de caminar pel Passeig de Gràcia al costat d’un milió de Catalans. Malauradament durant els 8 darrers anys he canviat d’adreça sis vegades. Això pot ser un embolic molt gran per la meva tieta que ja és molt gran i que ha hagut de grapar una pàgina extra a la seva llibreta d’adreces per poder tenir actualitzada la meva adreça. Tinc la impressió de que l’ambaixada espanyola a Copenhaguen fa servir un mètode similar per gestionar als residents espanyols a Dinamarca.

El dia 6 d’agost vaig rebre confirmació de l’ambaixada conforme havien actualitzat les meves dades com a resident a Dinamarca amb la meva nova adreça. Avui he trucat a l’ambaixada per reclamar la meva papereta per votar a les eleccions catalanes. Resulta que les meves dades no només no havien estat actualitzades, sinó que estaven endarrerires a la meva adreça de fa 7 anys. L’INE em té registrat sota aquesta adreça del 2003, l’ambaixada espanyola a Copenhaguen em té registrat sota una altre posterior i en realitat visc a una tercera. La meva teoria de la llibreteta agafa més consistència que mai. No han sentit a parlar dels ordinadors i les bases de dades? Tot plegat em sembla un escàndol i una abstenció a la obligació que tenen les ambaixades de servir al ciutadà. Sé que no soc l’únic que es troba en una situació similar i m’agradaria que es fes alguna cosa al respecte com per exemple promocionar la idea de les oficines europees d’atenció al ciutadà per substituir les ambaixades.