Ja torna el fotògraf

Durant molts anys vaig gaudir de la fotografía amb la meva Minolta x-300. Una càmera de pel.licula treadicional de 35 mm molt resultona amb la que vaig fer moltissimes fotos. Amb la transició analogico digital em va passar el que li va passar a molta gent en aquella època. Poc a poc vaig anar deixant la meva estimada reflex  arraconada per substituir-la per una camera digital compacta de 2 Megapixels. La transició havia de ser curta, en principi només fins que la resolució digital atrapés la qualitat de la pel·lícula tradicional.

Panasonic GX1

 

Bé això ja ha passat i en teoria havia arribat el moment de plantejar-se de comprar una càmera reflex com Déu mana. Mentre tant, han passat dues coses que voldria explicar. La primera és que la meva necessitat fotogràfica ha evolucionat. Segueixo tenint la pretensió de tenir control total sobre la tècnica a l’hora de tirar fotos i això fins ara només estava al abast de les càmeres reflex. Per altre banda després d’uns anys tirant moltes fotos tipus “point & shoot” m’he aficionat a la fotografia instantània i he après a valorar l’agilitat que ofereixen les càmeres compactes a l’hora d’atrapar instants irrepetibles. Afortunadament per a mia, ha aparegut una nova raça de càmeres que son un hibrid entre aquests des mons. Son les anomenades Compact System Cameres CSC. Son aparells fotogràfics sense mirall pero amb òptiques intercanviables . L’absència de mirall fa que siguin molt petites i al mateix temps capaces d’albergar sensors tan potents com els que porten de les reflex. Tots els grans fabricats s’han tirat de cap a la nova tendència i han tret càmeres hibrides al mercat. Fin i tot Canon, que al principi es mostrava una mica reticent amb aquesta idea, ha acabat traient la Canon EOS M una càmera petitíssima que pot fer servir totes les òptiques de la serrie EOS.

Finalment m’he comprat la Pansonic Lumix GX1 amb una òptica 14 -42 que és molt compacta. Ja porto una setmana tirant fotos i crec que he encertat en la tria. M’encanta la mida i l’argonomia que té.  La seva maniobrabilitat no deixa de sorprendrem cada día mes.  Cap molt bé a la mà i té un pes raonable que transmet la sensació d’estar aguantant una màquina seriosa i ben acabada. En fí, que n’estic molt content i espero que aquesta càmera m’ajudi a retrobar el fotògraf que porto a dins.

La gravadora

zoomJa han passat els reis. Aquest any com que m’he portat molt bé m’han dut una gravadora de so nova.
Es tracta de la Zoom H4. Estic molt content amb ella. És petita i molt fàcil d’utilitzar. Porta dos micròfons de condensador incorporats, el que permet fer gravacions stereo amb molt bona qualitat sense grans desplegaments. L’únic inconvenient que li trobo, és que capta els sorolls de manipulació amb massa facilitat. Però això en el fons no és cap problema si tenim en compte que la gravadora disposa de dues entrades per a micro o línia balancejades.

Aquí una proba de so. Ja em direu que us sembla.