Inundacions 2011 a Cph

A Copenhaguen quan plou, acostuma a fer-ho a poc a poc i com la loteria, sempre queda molt repartit. Aquesta vegada va ser al revés, en 30 minuts van caure 30 litres per m2. Dissabte passat vam tenir aigua, molta aigua. A diferència de llocs com Catalunya, quan plou tant a Dinamarca, l’aigua no s’emporta cotxes ni persones. Aquí com tot és tant pla, l’aigua no sap ben bé que fer ni on anar i en principi marxa per la claveguera. Però quan la claveguera ja no pot més, doncs comença a buscar sortida pels desaigües i demés sortides possibles. I exactament això ens va tocar experimentar a casa nostre. L’aigua va començar a pujar pel desaigüe del quarto de bany , va continua sortint pel wc i va acabar inundant el nostre soterrani fins a un nivell de 20 cm. L’aigua va cobrir els endolls elèctrics, va fer malbé  les moquetes i alguna altre cosa que no vam arribar a enretirar del terra . A part dels danys materials, que afortunadament ens pagarà l’assegurança, ens queden els danys morals. Viure amb la idea de que pot tornar a passar, em fa sentir una incertesa constant que m’afecta l’estat d’ànim. Em poso trist i no m’agrada. Quan som joves no tenim por de gairebé res. Quan ens fem una mica mes grans i sobretot després d’adquirir responsabilitats, tipus fils o hipoteques, crec que desenvolupem por a la pèrdua. Després d’haver provat de perdre alguna cosa, un no pot evitar de preguntar-se : i si la pèrdua hagués estat més gran?   Suposo que la naturalesa humana és així i no hi podem fer res. De tota manera no vull que aquest sentiment em governi i m’arrenqui les ganes de riure.

Empanada española

llibreta d'adreces de l'ambaixada

Aquest cop sí he d’anar a votar, vaig pensar després de caminar pel Passeig de Gràcia al costat d’un milió de Catalans. Malauradament durant els 8 darrers anys he canviat d’adreça sis vegades. Això pot ser un embolic molt gran per la meva tieta que ja és molt gran i que ha hagut de grapar una pàgina extra a la seva llibreta d’adreces per poder tenir actualitzada la meva adreça. Tinc la impressió de que l’ambaixada espanyola a Copenhaguen fa servir un mètode similar per gestionar als residents espanyols a Dinamarca.

El dia 6 d’agost vaig rebre confirmació de l’ambaixada conforme havien actualitzat les meves dades com a resident a Dinamarca amb la meva nova adreça. Avui he trucat a l’ambaixada per reclamar la meva papereta per votar a les eleccions catalanes. Resulta que les meves dades no només no havien estat actualitzades, sinó que estaven endarrerires a la meva adreça de fa 7 anys. L’INE em té registrat sota aquesta adreça del 2003, l’ambaixada espanyola a Copenhaguen em té registrat sota una altre posterior i en realitat visc a una tercera. La meva teoria de la llibreteta agafa més consistència que mai. No han sentit a parlar dels ordinadors i les bases de dades? Tot plegat em sembla un escàndol i una abstenció a la obligació que tenen les ambaixades de servir al ciutadà. Sé que no soc l’únic que es troba en una situació similar i m’agradaria que es fes alguna cosa al respecte com per exemple promocionar la idea de les oficines europees d’atenció al ciutadà per substituir les ambaixades.

Els events esportius en directe

Abans de venir a viure a Dinamarca vaig poder gaudir durant dues temporades dels partits del Barça al Camp Nou cada 15 dies. Era la segona etapa del van Gaal i el joc era més aviat mediocre i resultadista. Malgrat això recordo aquells partits amb molta enyorança. Veure els partits en directe en comptes de veure’ls per la TV  eleva l’experiència sensorial notablement. Les olors d’un partit de futbol son molt especials, no es perceben en absolut per la TV i per a mi son una part importantíssima del partit: la olor de la gespa, el caliquenyo, els frankfurts, … També la temperatura ambient, fa que entris en situació per entendre una mica més l’estat d’ànim dels jugadors abans del partit. I per acabar l’experiència visual, amb total llibertat per decidir si vols mirar la distribució tàctica del joc, o bé aquell senyor que escridassa l’arbitre.

En els darrers 10 dies he tingut la oportunitat de gaudir de dos espectacles meravellosos. La setmana passada vaig aprofitar la meva estada a Los Angeles per anar a veure als Lakers d’en Pau Gasol. Vaig tenir la sort de que era el primer partit de la temporada i va coincidir amb la cerimònia de lliurament dels anells de campions de la NBA de la temporada 2009-10. Va ser un espectacle molt americà, amb música llum i colors al magnific pavelló de l’Staples Center. Després el partit, contra els Houston Rockets. El partit va ser emocionant fins a l’últim segon, amb una actuació excepcional d’en Pau Gasol. Vaig disfrutar com un burro afegint la immersió multi-sensorial del diecte a tota aquella parafernàlia que tantes vegades havia vist a la TV.

L’altre event esportiu el vaig viure ahir a l’estadi Parken de Copenhaguen. Per fi va venir el Barça a jugar el partit de lligueta de Champions contra l’FCK. Havia somiat poder veure jugar al Messi devant dels meus ulls. No em va decebre  va marcar un golet. A l’estadi hi havia un ambient increïble. Ja he parlat anteriorment dels espectadors danesos al futbol, ahir van fer molt soroll. Jo vaig seure a la tribuna dels seguidors del Barça que excepcionalment animaven com animals. Després em vaig assabentar de que havien vingut 1500 polacs de la penya blaugrana de Polonia. Anaven equipats amb bufandes, tambors i banderes i cantaven en català. No seria mala idea convidar-los de tant en tant al Camp Cou, que de vegades està una mica aturat.