Els events esportius en directe

Abans de venir a viure a Dinamarca vaig poder gaudir durant dues temporades dels partits del Barça al Camp Nou cada 15 dies. Era la segona etapa del van Gaal i el joc era més aviat mediocre i resultadista. Malgrat això recordo aquells partits amb molta enyorança. Veure els partits en directe en comptes de veure’ls per la TV  eleva l’experiència sensorial notablement. Les olors d’un partit de futbol son molt especials, no es perceben en absolut per la TV i per a mi son una part importantíssima del partit: la olor de la gespa, el caliquenyo, els frankfurts, … També la temperatura ambient, fa que entris en situació per entendre una mica més l’estat d’ànim dels jugadors abans del partit. I per acabar l’experiència visual, amb total llibertat per decidir si vols mirar la distribució tàctica del joc, o bé aquell senyor que escridassa l’arbitre.

En els darrers 10 dies he tingut la oportunitat de gaudir de dos espectacles meravellosos. La setmana passada vaig aprofitar la meva estada a Los Angeles per anar a veure als Lakers d’en Pau Gasol. Vaig tenir la sort de que era el primer partit de la temporada i va coincidir amb la cerimònia de lliurament dels anells de campions de la NBA de la temporada 2009-10. Va ser un espectacle molt americà, amb música llum i colors al magnific pavelló de l’Staples Center. Després el partit, contra els Houston Rockets. El partit va ser emocionant fins a l’últim segon, amb una actuació excepcional d’en Pau Gasol. Vaig disfrutar com un burro afegint la immersió multi-sensorial del diecte a tota aquella parafernàlia que tantes vegades havia vist a la TV.

L’altre event esportiu el vaig viure ahir a l’estadi Parken de Copenhaguen. Per fi va venir el Barça a jugar el partit de lligueta de Champions contra l’FCK. Havia somiat poder veure jugar al Messi devant dels meus ulls. No em va decebre  va marcar un golet. A l’estadi hi havia un ambient increïble. Ja he parlat anteriorment dels espectadors danesos al futbol, ahir van fer molt soroll. Jo vaig seure a la tribuna dels seguidors del Barça que excepcionalment animaven com animals. Després em vaig assabentar de que havien vingut 1500 polacs de la penya blaugrana de Polonia. Anaven equipats amb bufandes, tambors i banderes i cantaven en català. No seria mala idea convidar-los de tant en tant al Camp Cou, que de vegades està una mica aturat.

Una copa a Brussel.les

brussellesAquesta setmana he estat quatre dies a Brussel.les per qüestions de feina.
Afortunadament l’hotel on m’estava era força cèntric i vaig poder visitar el meravellós centre històric de la cosmopolita capital d’Europa cada vespre. Em va deixar impressionadissim la plaça de l’ajuntament on hi ha la concentració més gran que mai no hagi vist d’arquitectura gòtica senyorial. Cada un dels edificis que componen la plaça és una joia i a més es troba tot en un estat de conservació impecable. A part de l’arquitectura i l’ambient internacional que es nota pel carrer, a Brussel.les hi vaig fer una altre troballa:la cervesa belga. És boníssima! en general molt gustosa i amb una diversitat de marques i denominacions comparable al ví.
Però la copa més saborosa que vaig prendre a Brusel.les va ser la copa del rei. Mitjançant el Casal Català de Brussel.les vaig local.litzar un bar on es reuneixen els catalans residents en aquesta ciutat per veure els partits que juga el Barça. Allà vaig cantar l’himne del Barça a tot gas i em vaig emocionar molt amb els gols envoltat de tants compatriotes. Salut Brussel.les!!!