Una bona tradició

Pau i el folletAra que ja s’apropa el temps de Nadal és quan em ve de gust tornar a ser petit i tornar a creure en totes aquelles coses màgiques que ens empassàvem sense mastegar. Per aquí a Dinamarca els Reis no passen, almenys no a totes les cases. Per altre banda el Pare Noel aquí fa funcions de carter i reparteix els regals que la gent ha comprat per als seus estimats. Per que no hi hagi dubte, la cadascun escriu en una targeteta qui ha comprat el regal i qui l’ha de rebre ( només falta un albarà ) Es a dir que de personatge màgic, el pobre panxut en té ben poc. Finalment arriben els meus preferits: els follets de Nadal. Aquests follets son els ajudants del Pare Noel i a cada casa n’hi viu un a les golfes. Els follets de Nadal dormen tot l’any pero es desperten quatre setmanes abans de Nadal i se’n van a dormir per cap d’any. Son entremaliats i fins i tot una mica gamberros. Durant tot el temps que estan desperts mengen arròs amb llet, gasten bromes, amaguen coses però també regalen galetes i altres petits obsequis als nens que es porten bé.

Al parvulari on van en Ramonet i en Pau també en tenen un i cada dia, quan arriba l’hora d’anar a casa, el follet tria un dels nens al qual acompanyarà a casa per quedar-s’hi fins a l’endemà. El follet va acompanyat d’una llibreta on ell mateix escriu tot el que ha  fet a casa de cada nen. Al dia següent la senyoreta ho llegeix en veu alta per que ho escoltin els altres nens. Fa un parell de dies, el follet va acompanyar al Pau a casa. Li vam haver de preparar l’arròs amb let perquè estigues tranquilet i va anar molt bé. Els nens el van fer jugar molt ( fins i tot va jugar una partida de parxís ) i tan sols es va escapar un parell de vegades. Afortunadament els nens el van trobar de seguida.

Em va semblar una experiència molt divertida que em va fer reviure a la pell dels meus fills, aquella innocència màgica que jo un dia també havia tingut.