El truc de la goma

El truc de la gomaTot i que no m’han pogut arreglar l’esquena tal com jo havia somiat, el tractament amb fisioteràpia m’ha fet veure que potser aquest és el camí. Així doncs, mentre espero que sigui el meu torn per anar a veure al cirurjà he decidit seguit amb el tractament fisioterapèutic per la meva banda. Tinc una consulta a prop de la feina que visito un cop per setmana. Allà em tracta la Mette que és molt simpàtica i diu que diu que me’n sortiré a base de pencar fort. M’ha fet un programa d’exercicis que he de fer cada dia a casa i cada setmana avaluem els progressos.

Em fa fer uns exercicis que ja coneixia, pero també m’ha fet provar coses noves com per exemple un exercici mb una goma elàstica que em sembla que funciona molt bé. Consisteix en tibar la goma contra la punta del peu i anat pujant la cama estirada fins que noti que em fa mal. faig 10 repeticions.

Sembla que no ha funcionat

Ha arribat el dia en el que l’equip mèdic ha d’avaluar la meva evolució després de la teràpia rebuda durant les darreres 8 setmanes a l’hospital de Gentofte. Noto una certa millora en la meva  mobilitat  però reconec que estic lluny de l’estat en el que m’agradaria trobar-me. La cama esquerra encara em fa mal i no dormo gaire per les nits, sobretot a quan vam ser a Noruega que em vaig passar les nits en vetlla i a sobre no vaig veure cap aurora boreal. Malgrat això soc optimista, perquè veig una evolució en la direcció correcta i això m’encoratja. Vaig cap al hospital sense saber que em proposaran el metges. En les meves cabòries especulo sobre si em proposaran prorrogar el tractament unes quantes setmanes mes per veure si m’acabo posant-me bo.

Finalment no em diuen res d’això. M’expliquen que amb les 8 setmanes que dura el seu programa de rehabilitació n’hi hauria d’haver hagut prou per recuperar-me, i si no ha sigut així es veuen obligats a despatxar-me i posar-me en mans d’un cirurgià. Quina putada! -penso immediatament. Al cap de tres segons, la percepció de la situació ja ha canviat dins meu. Que m’operin ja, i acabem amb aquesta merda de patiment d’una vegada.

Noruega

Noruega m’ha encantat. Hem viatjat tota la familia a Noruega per visitar a la nostra amiga Kari, la seva família i aquest país tant interessant. Noruega te moltes coses que reconec de Dinamarca, sobretot culturalment, però el paisatge no te res a veure. Noruega es un antiplà (#nuevoPalabro) És dificil trobar un lloc on construir un camp de futbol o un aeroport, per exemple. Aquí les grans roques i els relleus elevats s’escampen per tot arreu. Una altre cosa que m’ha cridat l’atenció ha estat l’assortiment de les botigues. Es evident que som fora de la UE. Sobretot pels preus, però també per la poca varietat en algun sector de productes com per exemple la fruita i la verdura.

La vista des de la caseta del bosc

Els nostres amics van ser molt simpàtics amb nosaltres i ens van proposar d’anar a passar uns dies amb ells a una caseta que tenen al bosc. Vam conduïr uns 100 km des de Bergen fins a un lloc anomenat Ølve que vol dir llop en noruec. Allà vam anar en cotxe uns 20 minuts per una pista forestal fins que vam aparcar el cotxe en una clariana i vam continuar a peu pel mig del bosc una bona estona, auna zona panranosa fins a arribar a la caseta del bosc. La caseta era una construcció de pedra rotllo refugi de muntanya situada en un lloc privilegiat a la vora d’un llac. Que guapo!!!! Els meus fills es van quedar escandalitzats. No hi ha wifi!? No, no n’hi havia. I no van trigar gaire a descobrir que tampoc hi havia llum, ni aigua, ni gas i que havien de fer caca en un forat quan els hi vingués l’apretón. El que sí que hi havia era una estufa de llenya i molta tranquil·litat. Allí vam passar tres dies amb els nostres amics sense gaires coses a fer fora de gaudir de l’increible entorn, fer excursions i aprofitarde la companyia. En Pau i en Ramon van aprendre una mica de noruec tot jugant amb en Viktor i amb l’Ask i llegint tebeos noruegs.

Després d’aquests dies al bosc nosaltres vam anar a Bergen (ciutat molt recomanable) a passar els dos últims dies. La Herminia em va acompanyar pero no es va fer notar gaire.