Ja la tornem a tenir aquí

L’hèrnia ni es crea ni es destrueix, es transforma.

27/11/17 Ja la tornem a tenir aquí, a punt per la nova temporada de patiment. Aquesta vegada l’Hemínia està irreconeixible. Els dolors que em provoca son molt diferents dels que recordo l’últim com que ens vam trobar. Ara funciona així: quan estic estirat soc al cel. No em fa mal res i afortunadament això fa que pugui descansar. Ara, quan em llevo, he de sortir del llit arrossegant-me literalment perquè em fa un dolor insuportable a la galta esquerra del cul, que no em permet ni aguantar-me dret. L’esquena no em fa mal en absolut, només la cama. Després d’aproximadament una hora i a base de molts Mc Kenzies,  puc posar-me dret i començar a circular amb mes o menys normalitat.

Després d’això puc caminar a poc a poc, estar dret i no em fa mal. Nomé si provo de doblegar-me cap endavant, em fot una tibada el nervi.  Quan sec a una cadira em comença a molestar fins al punt que m’he d’acabar aixecant. Quan m’aixeco de la cadira, estic tant garratibat que he de jeure a fer un parell més de Mc Kenzies i ja està, torna a començar.

Totes aquestes limitacions es van alleujant a mesura que el dia va avançant i cap al vespre em trobo molt millor. He quedat amb la fisioterapeuta a veure si em fa un programa nou per tornar-li a guanyar la partida a la maleïda Hermínia.

02/12/17 He empitjorat molt, no em puc moure del sofà. He anat al metge i m’ha enviat a l’hospital a urgències. Allà m’han rebut com si m’anessin a operar de seguida. M’han tret sang, m’han fet un electrocardiograma i m’han posat una polsera. Tècnicament m’han ingressat. Finalment, com que era divendres, m’han enviat cap a casa de “permís” sense que m’hagués vist cap reumatòleg. Prenc 3 gr de paracetamol retard al dia i 150 gr de Tramadol. M’han donat hora pel traumatoleg pel dia 15 a l’hospital de Gentofte.

15/12/17 M’han visitat a l’hospital de Gentofte un reumatoleg, una fisioterapeuta i una enfermera. M’han tornat a oferir el programa de seguiment de 8 setmanes igual que al 2015. Els hi he dit que d’acord, que no tinc ganes d’operar-me i que confio que anirà bé.

Ben fotut i drogat18/12/17 Em trobo bastant millor i amb les pastilles i tal puc anar tirant mes o menys bé. No tinc problemes estant assegut, així doncs he agafat l’alta a la feina. Estic content per la ràpida recuperació i perque sembla que podrem anar a passar el Nadal a Barcelona tal i com teníem previst.

26/12/17  Fins ara tot havia anat sobre rodes però avui em trobo bastant cardat. M’imagino que com que em trobava força bé he volgut forçar la maquina més del compte. El viatge amb avió, el passeig per la platja, el Barça Madrid a l’amistat i la llarga sobretaula nadalenca m’han acabat passant factura. Avui dia de St Esteve, he decidit quedar-me a Premià mentre la  resta de la família son a casa els avis a menjar canalons. Ara em torna a fer molt de mal, també quan soc assegut. Quina merda!

29/12/17 Ha sigut una odissea però he pogut tornar a Dinamarca. Aquests últims dies he estat totalment invalid, estirat al llit imaginant-me com collons m’ho faria per poder pujar a l’avió en aquelles condicions. El meu bon amic Bis ens ha acompanyat a tota la família en cotxe fins a l’aeroport. Hem posat el seient en mode bobsleigh i ha anat força bé. A facturació de Vueling hem demanat assistència i m’han acompanyat amb cadira de rodes fins l’embarcament. Ahir la Gitte va anar al CAP de Premià i la metgessa li va donar una ampolleta màgica i li va dir: “Que es prengui això abans de pujar a l’avió i quan es desperti ja serà a Dinamarca”… i tal qual,  així va anar. El camillero va avisar a les hostesses de  que jo anava molt fotut i vaig tenir la sort de que em van posar a mi sol ocupant 3 seients de bussiness class. La pena és que vaig dormir durant tot el vol i no vaig poder tastar el whisky que ofereixen als viatgers preferents.

12/02/18 Poc a poc vaig millorant. Ja he acabat amb el seguiment que em feien a l’hospital i els de l’ajuntament m’han ofert unes sessions de rehabilitació dos cops per setmana. La setmana que ve si continuo així començaré a treballar a mitja jornada.

19/03/18 Ja puc fer vida normal i m’han donat l’alta. La rehabilitació m’ha anat molt bé. Un altre cop el treball dut i la força de voluntat han estat claus per a recuperar-me. Ara puc notar que aquest quatre mesos m’han deixat molt dèbil. He perdut clarament massa muscular a la cama esquerra i no he recuperat del tot la força al dit gros del peu esquerre. Cal no parar de treballar la musculatura que em protegeix la columna vertebral i mirar d’agafar una mica mes de to físic. Jo crec que per l’estiu ja tornaré a estar com un toro. Adeu Herminia!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>