Abisko

Un altre cop he tornat a escoltar la crida de les muntanyes i he hagut de cercar-les fora del meu exili danès. Acabo de tornar d’una escapada fabulosa a Lapònia junt amb els meus amics Raül i Santi. El que jo creia que hauria de ser la prova definitiva per la resistència de la meva esquena es va convertir inesperadament en una prova de foc per una altre part del meu cos.

Deu dies abans  d’agafar l’avió cap a Suècia, vaig anar un dia per la tarda a comprar provisions per l’excursió. Sortint de la botiga  vaig veure l’autobús 161 que estava arribant a la parada. Vaig pensar: si corro, segur que l’atrapo. Vaig engegar l’espring amb tanta mala fortuna que la primera passa la vaig anar a posar a un forat que hi havia al carrer. La sentida va ser super intensa i em va deixa fora de combat a terra sense possibilitats de seguir la cursa. Sabia que m’havia fet mal de debò i que aquella regirada del meu turmell podria tenir conseqüències nefastes per aquella l’excursió  que tanta il·lusió em feia. Quina mala sort!

Amb el peu encara calent vaig arribar a casa caminant uns 15 minuts. De seguida vaig posar el peu en remull en una galleda plena de gel. Inevitablement  al vespre tenia el turmell inflat com un botifarró. A l’endemà vaig anar a que el metge em mirés i em donés el seu diagnostic. El metge em va dir que no tenia res trencat pero que m’havia fet un esguinç bastant lleig. Em va dir que ja em podia treure del cap el tema d’anar a caminar i que havia de reposar com a mínim un mes abans de començar a fer esport.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>