San Francisco

San FranciscoM’han deixat anar al congrés mundial d’Adobe. Aquest cop la conferència es feia a Las Vegas. De seguida vaig pensar que seria una bona idea aprofitar el viatge per visitar la darrera gran ciutat californiana que em faltava per conèixer: San Francisco. Algú m’havia dit que viure en un hotel a SF seria caríssim i que potser seria una idea viure a Okland per agafar el tren cada dia fins al centre. Vaig decidir que volia viure el més central possible, així que vaig agafar una habitació Bern B&B al mig de SOMA South of Marked Street i va ser una bona pensada.

San Farancisco és una ciutat per caminar i gaudir.  A part de caminar també vaig agafar autobusos i tramvies que funcionen la mar de bé. Vaig ser molt efectiu i en tres dies crec que vaig veure el mes rellevant:

China Town: La concentració cultural xinesa més important de tot Amèrica. En un altre lloc n’haguessin fet un parc temàtic per turistes pero a SF el China Town és de debò. Al.lucinants botigues, arquitectura oriental, tot autentic.

Front marítim: Es un lloc perfecte per passejar un dia de sol. Els molls de pescadors i les terminals de les antigues línies de ferri que s’han reconvertit per posar-hi restaurants i zones d’esbarjo. A destacar el Fishermans Wharf i el Ferry building.  Vaig menjar un entrepà de llagosta, vaig veure els lleons marins al Pear 39 i vaig gaudir del mercat de pagesos. Tot molt agradable.

Golden Gate Bridge: Bé, espectacular. Em va agradar que es pogués travessar caminant.

The Mission: Un barri amb molt bon rotllo on es pot visitar la missió espanyola de SF i gaudir d’uns carrers decorats amb uns murals molt xulos.

Altres coses a destacar: el Presidio Park, GoldenBridge Park i el museu The Young.

En General puc dir sens dubte que San Francisco és la ciutat amb més personalitat que he vist a Califòrnia. El que mes m’ha agradat de tot son els carrers amb les seves façanes Victorianes i els tramvies antics, és clar,  que funcionen impecablement i sense complexes. No em cansaria de pujar-hi.

Malgrat els incendis que hi havia actius a Santa Rosa, finalment vaig poder gastar l’últim dia fent una caminada de les meves. Vaig anar fins al parc de Point Reyes a la costa  Nord Oest de  SF. Vaig deixar el cotxe a Bear Valley Visitor Center i vaig agafar el Bear Valley trail fins a Arch Rock. Des d’allí vaig tornar fins al punt d’origen tot seguint el Sky trail. Uns 20 Km tot plegat. Va ser una excursió perfecta. Un bosc molt guapo. La pista molt ben marcada i el paratge de la costa era increïble. Una costa verge tant espectacular, estic acostumat a veure-la.

Feroes, o ara o mai

Feroes, o ara o mai vaig pensar després d’assabentar-me que havia d’anar a treballar al Mar de l Nord a bord del vaixell d’inspecció danès Vædderen. Així doncs vaig deixar plantats als meus companys a l’aeroport de les Illes Vagar i vaig decidir fer una petita estada en aquesta terra tan exòtica.

IMG_5078Mentre estava estudiant a l’escola tècnica de Copenhaguen, vaig establir una bona amistat amb en Hans. Ell es autòcton de les illes Feroes. Durant el temps que vam estudiar junts, vam col.aborar en molts projectes ja que ell també tenia nens petits en aquella època i congeniavem bastant bé en tema d’horaris i ens complementàvem força.

Quan en Hans es va assabentar de que jo aniria a les Illes Feroe, de seguida em va convidar a allotjar-me a casa seva i es va oferir per acompanyar-me a donar un tom per l’arxipeleg mentre jo hi fos. Vaig dir que sí i n’estic molt content ja que la visita a les illes no hagués estat mai el mateix sense la experiencia que et dona conèixer un país “des de dins”. Vaig tenir la ocasió de saludar parents i veïns, tots gent molt hospitalaria, provar la carn de balena i visitar la les illes així per sobre.

A part de la capital Thorshavn, on viuen unes 20.000 persones la resta del territori és pastura. La geografia és força accidentada. La majoria d’illes son muntanyes posades sobre el mar. M’explico, el terreny comença a fer pujada generalment des de arran del mar i s’enfila fins a uns 500 o 600 metres d’altura. Això fa que sigui molt difícil qualsevol tipus de conreu. Per altre banda aquest fenomen genera uns pasisatges espectaculars.

El que més em va agradar de la meva visita, va ser una caminada de mig dia que vam fer amb el meu amic Hans a un dels seus indrets preferits: Bøsadalafossur. La passejada transcorre a la bora d’un llac que jeu al cim d’uns penya-segats. El llac finalment acaba en un salt d’aigua 30 metres sobre el mar. Tot això envoltat de natura verge i amb l’únic testimoni del bens que pasturen per tot arreu i que van a la seva. Molt recomanable.

Kungsleden 6ª etapa

03/09/16 Etapa d’escapada: KEBNEKAISE FJÄLLSTATION – NIKKALUOKTA. 19 Km

laponiaP1130150Després d’haver tingut una dosi de civilització emprenem la darrera etapa de la nostra “aventura”. Es fa una mica estrany pensar que ja s’acaba. Aprofitem i mirem d’assaborir els paisatges al màxim. Fem moltes aturades amb aquesta intenció. Malgrat que durant tota la ruta el camí ha estat principalment pla, el traçat ha estat quasi sempre molt pedregós i amb molts sots. Això vol dir que per gaudir del paisatge hem hagut de fer aturades ja que si bades mentre camines pots acabar trepitjant malament i fer-te un esquinç.

L’etapa va resseguint la ribera nord del riu Láddjujohka i acaba a la parada dels autobusos que duen fins a Kiruna. Sans i estalvis vam concloure la ruta sense cap desperfecte físic a part del cansament. Un cop a Kiruna ens vam allotjar a un bungalou de les pistes d’esquí i vam celebrar que havíem assolit l’objectiu tot menjant-nos un bistec. Després d’una setmana menjant farinetes va ser un gustasso tornar a fer servir les dents per mastegar.

La immensitat i misticitat dels paisatges de Lapònia formaran part per sempre del meu imaginari muntanyenc. Aquesta ruta la puc recomanar a tot-hom que estigui mes o menys en forma i tingui ganes d’entrar en contacte amb la natura en estat pur.

Ruta de l'última etapa
KEBNEKAISE FJÄLLSTATION – NIKKALUOKTA.