Las Vegas

Freemont StreetA Las Vegas (LV) hi vaig arribar sobrevolant el desert de Nevada des de San Francisco. Provant de definir el concepte d’aquesta extranya ciutat he arribat a la idea, que LV és un lloc on et volen fer creure que ets ric i que et pots permetre gastar pasta. Luxe low cost. Tot és façana i molt bé de preu. L’objectiu de que acabis jugant-te-la a la ruleta o a les maquinetes.

A lo de les maquinetes no m’hi van trobar però lo de passejar per la gran avinguda “The Strib” em va semblar una atracció divertida. Em recordava d’alguna manera quan visites la festa major de Gràcia i vas badant i dient: guaita que han fet aquí… I la veritat és que hi han fet de tot. Hi ha una reproducció del canals de Venecia, també hi ha una torre Eiffel, també el Golden Eye de Londres i fins i tot un palau romà encapsulat dins un hotel. Tot molt quitx.

El que més em va agradar va ser el Freemont Street Experience, un bulevard d’uns 500 m de llarg cobert amb una pantalla de video en forma de bòveda de canó on hi funciona un espectacle d’imatges i sons realment espatarrant. A part de l’espectacle multimèdia, allà mateix i ha tota mena d’aconteixaments que et fan anar badant boca amb el cap amunt i avall: tirolines, mims, predicadors, paradetes, més casinos, noies mig despullades i també vag poder assistir a un casament on fins i tot vaig firmar al llibre dels testimonis. Tot molt surrealista, com el lloc on vaig sopar. Una marisqueria al mig del desert! Bufet i sense alcohol, tot molt arregladet de preu això sí, que si no no et queden calers per les maquinetes.

San Francisco

San FranciscoM’han deixat anar al congrés mundial d’Adobe. Aquest cop la conferència es feia a Las Vegas. De seguida vaig pensar que seria una bona idea aprofitar el viatge per visitar la darrera gran ciutat californiana que em faltava per conèixer: San Francisco. Algú m’havia dit que viure en un hotel a SF seria caríssim i que potser seria una idea viure a Okland per agafar el tren cada dia fins al centre. Vaig decidir que volia viure el més central possible, així que vaig agafar una habitació Bern B&B al mig de SOMA South of Marked Street i va ser una bona pensada.

San Farancisco és una ciutat per caminar i gaudir.  A part de caminar també vaig agafar autobusos i tramvies que funcionen la mar de bé. Vaig ser molt efectiu i en tres dies crec que vaig veure el mes rellevant:

China Town: La concentració cultural xinesa més important de tot Amèrica. En un altre lloc n’haguessin fet un parc temàtic per turistes pero a SF el China Town és de debò. Al.lucinants botigues, arquitectura oriental, tot autentic.

Front marítim: Es un lloc perfecte per passejar un dia de sol. Els molls de pescadors i les terminals de les antigues línies de ferri que s’han reconvertit per posar-hi restaurants i zones d’esbarjo. A destacar el Fishermans Wharf i el Ferry building.  Vaig menjar un entrepà de llagosta, vaig veure els lleons marins al Pear 39 i vaig gaudir del mercat de pagesos. Tot molt agradable.

Golden Gate Bridge: Bé, espectacular. Em va agradar que es pogués travessar caminant.

The Mission: Un barri amb molt bon rotllo on es pot visitar la missió espanyola de SF i gaudir d’uns carrers decorats amb uns murals molt xulos.

Altres coses a destacar: el Presidio Park, GoldenBridge Park i el museu The Young.

En General puc dir sens dubte que San Francisco és la ciutat amb més personalitat que he vist a Califòrnia. El que mes m’ha agradat de tot son els carrers amb les seves façanes Victorianes i els tramvies antics, és clar,  que funcionen impecablement i sense complexes. No em cansaria de pujar-hi.

Malgrat els incendis que hi havia actius a Santa Rosa, finalment vaig poder gastar l’últim dia fent una caminada de les meves. Vaig anar fins al parc de Point Reyes a la costa  Nord Oest de  SF. Vaig deixar el cotxe a Bear Valley Visitor Center i vaig agafar el Bear Valley trail fins a Arch Rock. Des d’allí vaig tornar fins al punt d’origen tot seguint el Sky trail. Uns 20 Km tot plegat. Va ser una excursió perfecta. Un bosc molt guapo. La pista molt ben marcada i el paratge de la costa era increïble. Una costa verge tant espectacular, estic acostumat a veure-la.

Feroes, o ara o mai

Feroes, o ara o mai vaig pensar després d’assabentar-me que havia d’anar a treballar al Mar de l Nord a bord del vaixell d’inspecció danès Vædderen. Així doncs vaig deixar plantats als meus companys a l’aeroport de les Illes Vagar i vaig decidir fer una petita estada en aquesta terra tan exòtica.

IMG_5078Mentre estava estudiant a l’escola tècnica de Copenhaguen, vaig establir una bona amistat amb en Hans. Ell es autòcton de les illes Feroes. Durant el temps que vam estudiar junts, vam col.aborar en molts projectes ja que ell també tenia nens petits en aquella època i congeniavem bastant bé en tema d’horaris i ens complementàvem força.

Quan en Hans es va assabentar de que jo aniria a les Illes Feroe, de seguida em va convidar a allotjar-me a casa seva i es va oferir per acompanyar-me a donar un tom per l’arxipeleg mentre jo hi fos. Vaig dir que sí i n’estic molt content ja que la visita a les illes no hagués estat mai el mateix sense la experiencia que et dona conèixer un país “des de dins”. Vaig tenir la ocasió de saludar parents i veïns, tots gent molt hospitalaria, provar la carn de balena i visitar la les illes així per sobre.

A part de la capital Thorshavn, on viuen unes 20.000 persones la resta del territori és pastura. La geografia és força accidentada. La majoria d’illes son muntanyes posades sobre el mar. M’explico, el terreny comença a fer pujada generalment des de arran del mar i s’enfila fins a uns 500 o 600 metres d’altura. Això fa que sigui molt difícil qualsevol tipus de conreu. Per altre banda aquest fenomen genera uns pasisatges espectaculars.

El que més em va agradar de la meva visita, va ser una caminada de mig dia que vam fer amb el meu amic Hans a un dels seus indrets preferits: Bøsadalafossur. La passejada transcorre a la bora d’un llac que jeu al cim d’uns penya-segats. El llac finalment acaba en un salt d’aigua 30 metres sobre el mar. Tot això envoltat de natura verge i amb l’únic testimoni del bens que pasturen per tot arreu i que van a la seva. Molt recomanable.