Vivino

vi Una de les coses que em va cridar positivament l’atenció quan vaig venir a viure a Dinamarca, va ser la gran varietat de vins que pots trobar en qualsevol supermercat. No em refereixo a la quantitat d’ampolles sinó a la diversitat de la seva procedència. Des de que vaig començar a beure vi, em va semblar normal comprar vi local. De petit,  recordo que acompanyava al meu avi a la bodega a buscar vi amb la garrafa de 5 litres. M’agradava molt acompanyar-lo i entrar a la licoreria de Gràcia que hi havia al carrer Milà i Fontanals. Tenien un sistema de canonades, que em semblava fascinant, per  on feien córrer el vi des de les diferents botes fins a unes aixetes que és on el dispensaven. El meu avi es feia fer la seva pròpia barreja : Priorat barrejat amb una mica de vi dolç.

 

A mi, a diferència del meu avi, m’agrada més anar variant. Trobo que el vi és una beguda apassionant que adquireix sabors, colors i aromes característics i diferenciats, depenent de la procedència, el procés de maduració, els raïms utilitilitzat, etc. Hi ha molts  altres factors que influeixen en el resultat final  i que fan de cada vi, un producte únic. Així doncs m’he aficionat a provar vins diferents. L’aprenentatge del vi, és un viatge molt llarg del qual se’n ha d’anar fent un diari, per poder-ne recordar els detalls. Per a aquest propòsit he trobat una eina que es diu Vivino. Vivino és una aplicació per a smartphones que t’ajuda a tenir controlats els vins que m’agraden i els que no he de tornar a comprar. A part d’això , aquesta aplicació m’ha ajudata conèixer el meu propi gust per triar els vins que estic segur que m’agradaran sense haver obert l’ampolla.

Gran homenatge

rioja_altaPer cap d’any ens vam ajuntar una colla d’amics per celebrar l’entrada del 2009. Després d’atipat a la canalla a macarrons amb salsa de tomàquet va començar el meu darrer sopar del 2008.

Vam sopar a base de picoteo: embutits, gambes, patatetes, olives, pop, changurro i tal. Tot seguit vam continuar amb el solomillo amb patatones que va aguantar fins a pocs minuts abans de les 12. L’estrella de la nit va ser però sens dubte, les tres ampolles de Rioja gran reserva especial del 85, gentilesa de la mare del meu amic Bis. Jo no havia tingut mai l’ocasió de provar un ví de més de 20 anys i la veritat és que un ví tan experimentat imposa respecte.  Te’l mires i veus aquell color marronós. A les hores penses, malaguanyat ví. Pero l’ensumes i dius calla, i si no s’ha fet malbé. Quan finalment el proves t’adones que aquell ví és un miracle! Ha passat a ser un altre cosa, impossible de produïr sintèticament. Aquella nit ens vam emocionar amb les campanades que van afegir un altre any al temps, aquest ingredient màgic que, afegit al bon ví ens regala el paladar amb ampolles com aquesta.

L’escala Raül del ví

Jo no sóc cap experts en vins, no sé distingir ni raïms ni procedències, per això em baso en una cosa a l’hora de jutjar un vi: el vi bo no és el més car, sinó el que més t’agrada.

Malgrat això el meu amic Raül em va introduir en l’escala Raül de vins. Aquesta escala està basada en el preu dels vins. segons aquesta escala els vins es poden classificar en tres categories:

  1. Per la sogra: vins per sota de 50 Kr. Són per veure els dies de cada dia o per quan ve la sogra.
  2. Pels amics: vins entre 50 i 100 Kr.  Són vins per quedar bé, que treus quan venen amics a sopar i tal.
  3. No hi ha amics: vins per sobre de 100 kr. Acostumen a ser vins exquisits ( home per aquest preu ja ho poden ser ) i segons en Raül no són per compartir amb ningú.

En defensa del meu amic, he de dir que a casa seva hem compartit més d’una ampolla de l’escala 3. En defensa dels altres nivells de l’escala Raül, també diré que he provat molts vins de l’escala 1 que són com un miracle!!!