Ja torna el fotògraf

Durant molts anys vaig gaudir de la fotografía amb la meva Minolta x-300. Una càmera de pel.licula treadicional de 35 mm molt resultona amb la que vaig fer moltissimes fotos. Amb la transició analogico digital em va passar el que li va passar a molta gent en aquella època. Poc a poc vaig anar deixant la meva estimada reflex  arraconada per substituir-la per una camera digital compacta de 2 Megapixels. La transició havia de ser curta, en principi només fins que la resolució digital atrapés la qualitat de la pel·lícula tradicional.

Panasonic GX1

 

Bé això ja ha passat i en teoria havia arribat el moment de plantejar-se de comprar una càmera reflex com Déu mana. Mentre tant, han passat dues coses que voldria explicar. La primera és que la meva necessitat fotogràfica ha evolucionat. Segueixo tenint la pretensió de tenir control total sobre la tècnica a l’hora de tirar fotos i això fins ara només estava al abast de les càmeres reflex. Per altre banda després d’uns anys tirant moltes fotos tipus “point & shoot” m’he aficionat a la fotografia instantània i he après a valorar l’agilitat que ofereixen les càmeres compactes a l’hora d’atrapar instants irrepetibles. Afortunadament per a mia, ha aparegut una nova raça de càmeres que son un hibrid entre aquests des mons. Son les anomenades Compact System Cameres CSC. Son aparells fotogràfics sense mirall pero amb òptiques intercanviables . L’absència de mirall fa que siguin molt petites i al mateix temps capaces d’albergar sensors tan potents com els que porten de les reflex. Tots els grans fabricats s’han tirat de cap a la nova tendència i han tret càmeres hibrides al mercat. Fin i tot Canon, que al principi es mostrava una mica reticent amb aquesta idea, ha acabat traient la Canon EOS M una càmera petitíssima que pot fer servir totes les òptiques de la serrie EOS.

Finalment m’he comprat la Pansonic Lumix GX1 amb una òptica 14 -42 que és molt compacta. Ja porto una setmana tirant fotos i crec que he encertat en la tria. M’encanta la mida i l’argonomia que té.  La seva maniobrabilitat no deixa de sorprendrem cada día mes.  Cap molt bé a la mà i té un pes raonable que transmet la sensació d’estar aguantant una màquina seriosa i ben acabada. En fí, que n’estic molt content i espero que aquesta càmera m’ajudi a retrobar el fotògraf que porto a dins.

HTML5 amb Adobe Edge Animate

La producció de contingut multimèdia expressiu i concretament amb la transició entre Flash i els nous estàndards web diuen que ens aportaran un munt de possibilitats. A mi concretament, m’està aportant un munt de ml de caps. La creació d’una animació senzilla produïda amb Flash té una facil implementació del fitxer Swf a traves de l’editor de textos de qualsevol CMS. La mateixa animació generada a través de HTML5 + javaScript + CSS ens produeix 11 fitxers i 2 carpetes. Això, ara per ara fa que la inclusió de continguts d’aquest tipus en webs generades a traves de CMS sigui gaire bé impossible sense començar a fer xapuces. Afortunadament hi ha gent que ha començat a tenir consciència d’aquesta problemàtica. Si produïm els nostres continguts amb Adobe Edge Animate, ja tenim la possibilitat d’implementar-los a Word Press i a Drupal mitjançat als plugins gentilesa de Timm Jansen. Aquests plugins ens permeten pujar un sol fitxer comprimit amb l’output que genera l’Adobe Edge Animate, i integrar-lo en una pagina generada pel nostre CMS. El plugin avalua les en les dependències diverses del nostre contingut, i  els hi busca el camí cap a les llibreries residents al propi nucli del programa. Això li dona consistència al contingut i evita redundàncies innecessàries. Tot plegat un gran abanç en relació a l’escenari que teniem fins ara, encara que la implementació del plugin requereix petites modificacions a les entranyes del CMS.

La càmera de vigilància

Després de sentir que hi havia  hagut robatoris en cases veïnes a la nostre just abans de marxar de vacances d’estiu, em vaig acollonir una mica. Podria viure 3 setmanes amb la incertesa de que la meva casa podria ser la següent a ser saquejada? Vaig decidir que havia de fer alguna cosa al respecte.

Entre les opcions més assequibles i més dissuasories vaig triar la video vigilància. Vaig comprar-me  una càmera IP D-Link 2230 que em va costar 1200 DKK (uns 160 Eur). Per aquest preu, la càmera és una virgueria. Grava en HD i pot funcionar amb una lluminositat de 0 lux.

Va ser fàcil d’instal.lar. La càmera ve acompanyada d’un software que funciona com a panel de control. Allà pots ajustar les zones de sensibilitat de la imatge, formats i moltes altres coses. Jo la vaig configurar per que fes dues fotos quan detectés moviment i me les pugés al meu servidor. Aquesta feina la executa amb molta eficàcia. També val a dir que quan hi ha canvis de llum o quan hi ha un dia que fa molt de vent, la càmera es torna boja i m’omple  el servidor de fotos buides.

Al estar la càmera conectada a internet,  pots monitorar l’activitat de la càmera des d’indrets remots. Aquesta funcionalitat va ser un pel mes costosa que la instal.lació inicial de la càmera, ja que vaig haver de configurar el router manualment. Ara explicaré com ho vaig fer:

El primer que cal fer és donar-li una adreça IP fixe a la càmera.
En segon lloc, cal donar els permisos necessaris perquè el router reboti una porta assignada per a l’ocasió cap a la IP de la càmera al port 80.
Un cop fet això es pot accedir a la càmera a través de la IP del nostre router senyalant la porta que hem configurat per aquest propòsit.

He provat l’accés mòbil de la càmera i funciona molt bé amb una aplicació per a Android  i IPhone que es diu IP cam viewer lite Així que ja ho sabeu, quan vingueu  visitar-me a casa, poseu bona cara que us estic gravant.