Empanada española

llibreta d'adreces de l'ambaixada

Aquest cop sí he d’anar a votar, vaig pensar després de caminar pel Passeig de Gràcia al costat d’un milió de Catalans. Malauradament durant els 8 darrers anys he canviat d’adreça sis vegades. Això pot ser un embolic molt gran per la meva tieta que ja és molt gran i que ha hagut de grapar una pàgina extra a la seva llibreta d’adreces per poder tenir actualitzada la meva adreça. Tinc la impressió de que l’ambaixada espanyola a Copenhaguen fa servir un mètode similar per gestionar als residents espanyols a Dinamarca.

El dia 6 d’agost vaig rebre confirmació de l’ambaixada conforme havien actualitzat les meves dades com a resident a Dinamarca amb la meva nova adreça. Avui he trucat a l’ambaixada per reclamar la meva papereta per votar a les eleccions catalanes. Resulta que les meves dades no només no havien estat actualitzades, sinó que estaven endarrerires a la meva adreça de fa 7 anys. L’INE em té registrat sota aquesta adreça del 2003, l’ambaixada espanyola a Copenhaguen em té registrat sota una altre posterior i en realitat visc a una tercera. La meva teoria de la llibreteta agafa més consistència que mai. No han sentit a parlar dels ordinadors i les bases de dades? Tot plegat em sembla un escàndol i una abstenció a la obligació que tenen les ambaixades de servir al ciutadà. Sé que no soc l’únic que es troba en una situació similar i m’agradaria que es fes alguna cosa al respecte com per exemple promocionar la idea de les oficines europees d’atenció al ciutadà per substituir les ambaixades.

Nosaltres decidim

He estat de vacances a Premià de Mar amb la family. Vam enganxar la festa major del poble amb els pirates i xerinoles varies. També vam ser uns dies a Ainet de Besant, un poble abandonat al Pirineu que comença a rebrotar gracies a la iniciativa d’alguns neorurals entusiastes. Em va agradar molt tornar a veure un paisatge vertical. Jo que n’estava tant de la muntanya la veritat és que la trobava a faltar. En Pau i en Ramon van tenir unes vacances plenes de vivències que segurament recordaran quan es facin grans. Ells van participar durant una setmana  del casal d’estiu de Premià on van estar jugant i amb nens i nenes de la seva edat que no saben danès. Tota una proba de foc per a la immersió lingüística.

nosaltres decidim

El fet que més em va impactar durant aquestes vacances no va ser la victòria de la roja, sinó la mani del 10 de juliol  contra la sentencia del TC on esclafaven l’estatut. Jo que veig sempre el meu país per un forat, em vaig sentir privilegiat d’observar de primera mà el pols del meu país. A la mani hi vaig veure gent, molta gent. Gent pacífica però emprenyada. Molta gent gran, que en teoria ja n’han vist de tots colors, estaven convençuts de que ja n’hi havia prou i que cal caminar per fer el nostre propi camí. Ja ho hem provat tot i pitjor segur que no anirà.

Aquella nit quan vaig arribar a casa estava en una mena d’estat de xoc. Tota aquella gent junta ( més d’un milió ) demanant la mateixa cosa hauria de ser escoltada. Ara veurem que passa. El poble ja ha parlat. Politics: esteu sords o què?

Circ Obama

Aquest matí mentre anava a treballar amb bici, estava aturat a un semafor a prop del palau del parlament. La policia havia muntat un dispositiu de seguretat tallant alguns dels carrers adjacents al palau. Aturats al semàfor també hi havia un pare amb el seu fill d’uns cinc anys. El nen al veure tanta policia li ha preguntat al seu pare: – que passa papa? A lo que l’home ha contestat: – És que ve l’Obama. I sense dir res més, quan el semàfor s’ha posat verd han seguit el seu camí.

obama_circ

M’imagino que aquell nen llegeix cada matí el Herald Tribune i deu estar al corrent de qui és l ‘Obama o simplement deu estar acostumat a les respostes sense sentit del seu pare… Després, si és que ha tingut la oportunitat de veure el circ que s’ha muntat a Copenhaguen sabrà que aquell tal Obama deu ser un paio influent. Que fins i tot la seva presència és capaç d’eclipsar la conferència del COI per escollit la seu pels JJOO del 2016. Passi-ho bé Obama, enhorabona Rio!