Feroes, o ara o mai

Feroes, o ara o mai vaig pensar després d’assabentar-me que havia d’anar a treballar al Mar de l Nord a bord del vaixell d’inspecció danès Vædderen. Així doncs vaig deixar plantats als meus companys a l’aeroport de les Illes Vagar i vaig decidir fer una petita estada en aquesta terra tan exòtica.

IMG_5078Mentre estava estudiant a l’escola tècnica de Copenhaguen, vaig establir una bona amistat amb en Hans. Ell es autòcton de les illes Feroes. Durant el temps que vam estudiar junts, vam col.aborar en molts projectes ja que ell també tenia nens petits en aquella època i congeniavem bastant bé en tema d’horaris i ens complementàvem força.

Quan en Hans es va assabentar de que jo aniria a les Illes Feroe, de seguida em va convidar a allotjar-me a casa seva i es va oferir per acompanyar-me a donar un tom per l’arxipeleg mentre jo hi fos. Vaig dir que sí i n’estic molt content ja que la visita a les illes no hagués estat mai el mateix sense la experiencia que et dona conèixer un país “des de dins”. Vaig tenir la ocasió de saludar parents i veïns, tots gent molt hospitalaria, provar la carn de balena i visitar la les illes així per sobre.

A part de la capital Thorshavn, on viuen unes 20.000 persones la resta del territori és pastura. La geografia és força accidentada. La majoria d’illes son muntanyes posades sobre el mar. M’explico, el terreny comença a fer pujada generalment des de arran del mar i s’enfila fins a uns 500 o 600 metres d’altura. Això fa que sigui molt difícil qualsevol tipus de conreu. Per altre banda aquest fenomen genera uns pasisatges espectaculars.

El que més em va agradar de la meva visita, va ser una caminada de mig dia que vam fer amb el meu amic Hans a un dels seus indrets preferits: Bøsadalafossur. La passejada transcorre a la bora d’un llac que jeu al cim d’uns penya-segats. El llac finalment acaba en un salt d’aigua 30 metres sobre el mar. Tot això envoltat de natura verge i amb l’únic testimoni del bens que pasturen per tot arreu i que van a la seva. Molt recomanable.

Kungsladen 2ª etapa

30/08/16 2ª etapa: ABISKOJAURE – ALESJAURE 22 Km

laponiaP1130169Aquí comença l’essència de Lapònia. Els boscos de bedoll s’acaben i comencen les inabastables valls, pastures dels rens. La ruta d’avui es molt planera i transcorre plàcidament cap al sur sense cap exigència tècnica més que el quilometratge. Ens quedem flipats amb les vistes i els arcs de Sant Martí dobles i fins i tot triples que apareixen entre ruixats puntuals. És un territori molt misteriós quasi hipnotitzant. M’encanta.

Al arribar al refugi i esperem que sigui el nostre torn per sauna. Primer els toca a les dones, després als homes i finalment hi ha una sessió mixta. Aquest cop anem al torn dels homes. Tot seguit sopem calent i fem còrrer el temps fins l’hora d’anar a dormir tot preparant la jornada del dia següent.

Mapa de la ruta del 2 dia
ABISKOJAURE – ALESJAURE

 

Kungsleden

laponiaP1130060El Kungsleden vol dir camí ral en suec i es una ruta de 450 km que va de nord a sud a la part sueca de Lapònia. Amb els meus 2 companys de travessa vaig tenir el plaer de recórrer una part de la ruta durant 6 dies. La natura és totalment salvatge i els paisatges son espatarrants.

Per arribar al cap del trail, vam arribar amb avió fins a la ciutat de Kiruna i des d’allí en autobus fins al parc macional d’Abisko. Les etapes que vam fer son les següents:

1ª etapa: ABISKO TOURISTATION – ABISKOJARURE. 14 Km

2ª etapa: ABISKOJAURE – ALESJAURE. 22 Km

3ª etapa:  ALESJAURE – SÄLKA. 25 Km

4ª etapa: SÄLKA – KEBNEKAISE FJALLSTATION. 26 Km

5ª etapa:  ASCENS AL KEBNEKAISE (2113 m)

6ª etapa:  KEBNEKAISE FJÄLLSTATION – NIKKALUOKTA. 19 Km

Al llarg de la ruta hi ha refugis que pertanyen a l’associació de turisme sueca STF. Es una bona idea reservar plaça als refugis amb antelació a traves d’internet perquè no hi ha telèfon.

El refugi del Abisko Turistation el catalogaria com a alberg, ja que te totes les comoditats del mon i és l’ultim punt de la ruta amb internet i cobertura telefònica fins que s’arriba a “l’hotelet” de Kebnekaise.