Tossa Plana de Lles

Cada any a l’estiu, porto als meus fills i a la meva dona a fer muntanya. Com que a Dinamarca no tenim muntanyes, és un tema que hem d’aprofitar quan n’hi ha alguna a tiro. Fa uns anys quan els nens eren petits -ara tenen 14 anys, fèiem passejos pel bosc, però ja fa tres o quatre anys que ja comencem a fer coses més series. Anar a la muntanya és una cosa que motiva molt als meus fills, ells que es queixen de tot. Tiren com si fossin motos de trial i aviat em costarà seguir-los.

Aquest any hem anat a la Cerdanya i hem aprofitat per pujar a la Tossa Plana de Lles. Vam pujar des de el Refugi de Cap de rec per la banda de la cabana del Pradell. La meva dona va pujar fins a 2700 i va anar planejant cap a l’oest per esperar-nos a láltre banda de la canal de l’Òliba. Els nens i jo vam fer el cim. Excelents vistes de la vall d’Andorra i el Cadí. Sense perdre gaire temps, vam iniciar el descens per trobar-nos a la seva mare prop del Roc Blanc. Des d’allà vam anar baixant pel llomar fins a l’estany de l’Orri on vam remullar els peus. Des de l’estany de l’Orri fins a Cap de Rec és un passeig molt maco que tanca el cercle.

Desnivell: 1000 m. tossaPlanaTemps: 3h de pujar i 4 de baixar.

Polonia

Vaig acabar visitant Polònia per pura casualitat. Havia demanat uns dies de vacances per estar amb els meus pares a Barna el dia de les seves noces d’or, però com ells van decidir passar el dia en la intimitat a Montserrat, vaig acabar canviant els meus plans.

Polònia tenia el seu rotllo i em va semblar una destinació interessant: Era un país totalment desconegut per a mi, culturalment poc contaminat i amb algunes muntanyes per trepitjar. El viatget va durar només 5 dies però com veureu , molt ben aprofitats.

Dia 1: Vaig arribar a Cracòvia cap al migdia i amb la intenció d’aprofitar la tarda per patejar la ciutat. El centre de la ciutat és molt accessible i agradable per passejar amb carrers i places amples, però també amb raconets sorprenents. En poca estona has pogut veure així per sobre el mes rellevant. El centre de Cracòvia te una col·lecció d’esglésies gòtiques, renaixentistes i barroques de nivell Champions difícil de superar. Em va agradar especialment la policromia del sostre d’alguna d’aquestes esglésies  que vaig descobrir gracies a aquest geocache.

Dia 2: El dia es va llevar plovent i la pluja va durar fins a mitja tarda. De fet era el temps mes adient per visitar un lloc tan dramàtic com els camps d’extermini d’Auschwitz. La visita la vaig fer amb una agència que t’hi porta amb minibús i després et fa la visita amb guia oficial. Em va agradar molt fer-ho així. El guia era molt bo, em va fer esgarrifar provant de ficar-me a la pell d’un presoner del camp mentre escoltava els seus relats. Els fets que van ocórrer allà no poden caure en l’oblit. Acabada la visita, per la tarda, vaig agafar un autobus cap al sud direcció a Zakopane que és la ciutat de l’esquí a  Polonia.

tatra

Dia 3: De bon matí vaig sortir en bus de de Zakopane en direcció al Parking Palenika on hi ha l’entrada al parc nacional del Przedni Staw Morskie Oko. Des de l’entrada al parking hi ha una pista que puja fins al refugi de Morskie Oko. Hi ha uns carros tirats per cavall que pugen als domingueros per uns quants Gallifantes. Vaig agafar una desviació per Dolina Roztoki, que pujant, pujant, arriba al llac Wielki Staw Polski. De baixada cap al refugi em va agafar la pluja però res, anava ben equipat. Va ploure tota la tarda vespre. Havia reservat una llitera al refugi un més abans així que vaig ser dels pocs que no es va haver de mullar els 12 km de baixada fins del parking.

Dia 4: Em vaig llevar molt d’hora. Havia estat molt nerviós tota la nit per veure com seria el temps. Feia un dia espectacular. El refugi de Morskie Oko és una construcció de fusta de tres plantes just al davant d’un llac. La bellesa del lloc, l’accessibilitat i la varietat de plats tradicionals que s’hi preparen a la seva cuina, fa que tot plegat aquest sigui un dels llocs favorits dels polonesos de la zona per anar-hi a passar el dia i fer-se un selfie. Però a les 7 del matí no hi havia ningú i el lloc és molt guapo. Vaig començar a fer la meva ruta que em portaria fins al sostre de Polonia. El camí, ben marcat anava guanyant alçada poc a poc  m’anava ensenyant la perspectiva mes maca de les muntanyes Tatra Poloneses.  A partir de la cota 2000, comença una via ferrata que arriba fins el cim del Rysy a 2499 m. Cap problema tècnic al pujar, el terreny era sec i els passos segurs. Des del cim vaig poder contemplar la vessant Eslovaca de les muntanyes Tatra que quedaran pendents per un altre dia. A la baixada vaig trobar gent que pujava i en alguns punts hi havia taps.  Passat el tram de la via ferrata, cap problema, anar baixant fins el refugi. Quan hi vaig arribar, a la vora del llac estava a tope de parelletes fent-se selfies i domingueros en general. Com a minim, en la seva defensa, he de dir que eren força nets i respectaven l’entorn. Vaig jalar una mena de trinxat de col i patata i vaig anar tirant cap al pàrquing.

Nit a Zacopane, sopar homenatge amb vodka i cantos regionales. El contapasses del telèfon diu que he caminat 46564 passes, vaig descansar com un angelet.

Dia 5: Vaig agafar l’autobus fins a Cracovia. Una volteta pel centre i cap a l’aeroport.

Feroes, o ara o mai

Feroes, o ara o mai vaig pensar després d’assabentar-me que havia d’anar a treballar al Mar de l Nord a bord del vaixell d’inspecció danès Vædderen. Així doncs vaig deixar plantats als meus companys a l’aeroport de les Illes Vagar i vaig decidir fer una petita estada en aquesta terra tan exòtica.

IMG_5078Mentre estava estudiant a l’escola tècnica de Copenhaguen, vaig establir una bona amistat amb en Hans. Ell es autòcton de les illes Feroes. Durant el temps que vam estudiar junts, vam col.aborar en molts projectes ja que ell també tenia nens petits en aquella època i congeniavem bastant bé en tema d’horaris i ens complementàvem força.

Quan en Hans es va assabentar de que jo aniria a les Illes Feroe, de seguida em va convidar a allotjar-me a casa seva i es va oferir per acompanyar-me a donar un tom per l’arxipeleg mentre jo hi fos. Vaig dir que sí i n’estic molt content ja que la visita a les illes no hagués estat mai el mateix sense la experiencia que et dona conèixer un país “des de dins”. Vaig tenir la ocasió de saludar parents i veïns, tots gent molt hospitalaria, provar la carn de balena i visitar la les illes així per sobre.

A part de la capital Thorshavn, on viuen unes 20.000 persones la resta del territori és pastura. La geografia és força accidentada. La majoria d’illes son muntanyes posades sobre el mar. M’explico, el terreny comença a fer pujada generalment des de arran del mar i s’enfila fins a uns 500 o 600 metres d’altura. Això fa que sigui molt difícil qualsevol tipus de conreu. Per altre banda aquest fenomen genera uns pasisatges espectaculars.

El que més em va agradar de la meva visita, va ser una caminada de mig dia que vam fer amb el meu amic Hans a un dels seus indrets preferits: Bøsadalafossur. La passejada transcorre a la bora d’un llac que jeu al cim d’uns penya-segats. El llac finalment acaba en un salt d’aigua 30 metres sobre el mar. Tot això envoltat de natura verge i amb l’únic testimoni del bens que pasturen per tot arreu i que van a la seva. Molt recomanable.