Vacances de tardor

baixada d'andròminesA la setmana 42 a Dinamarca es celebren les vacances de tardor, antigament conegudes com a vacances de les patates. De tota la vida les escoles en aquest país han tancat en aquesta setmana per tal de permetre a les famílies disposar de  mà d’obra extra en aquesta època de l’any en que la pagesia es prepara per l’hivern. Aquesta realitat de país rural amb el temps ha anat desapareixent, però la tradició de fer les vacances s’ha mantingut. El cas és que les escoles estan tancades i la gent s’ha d’espavilar per veure que fa amb els nens. A tot arreu hi ha activitats per la canalla i a molts llocs celebren tots sants “Halloween” mentre d’altres comencen  fer les compres nadalenques. Sí, tot això al més d’octubre! Nosaltres vam anar a Ærøskøbing a casa la meva sogra i vam passar uns dies molt bons. Entre d’altres coses vam passar una bona estona fent d’espectadors a Arøskøbing Grand Prix, una mena de baixada d’andròmines pseudo professional per a nens de 8 a 14 anys. D’aquí dos anys jo en conec un parell que s’hi apunten segur!

Tinc asma

Ja ho sabia jo que això dels quaranta era una mala peça al teler. Fa unes quantes nits em vaig despertar  amb l’angoixant sensació de no poder respirar. L’endemà, tot i que ja m’havien passat tots els mals, evidentment vaig anar a que em veies el metge,que em va fer bufar en un aparatet que tenia conectat a un ordinador. Els resultats de la bufera van desvelar que la meva capacitat pulmonar comparada amb un home de 40 anys del meu pes i la meva estatura, només arribava al 75% De seguida, el metge va treure del calaix un inhalador, el contingut del qual em va fer  aspirar. Després d’uns 30 minuts vaig haver de tornar a bufar i aquest cop vaig arribar fins al 90%. Espectacular increment! El diagnostic va ser clar: Tens asma, em va dir el metge. Sembla ser que he patit una asma lleu durant força temps que ha fet que m’acostumés a respirar amb limitacions fins al punt d’arribar a pensar que la meva respiració era normal.

Estic content de que m’hagin detectat aquesta disfunció a temps i que m’hagin posat en tractament. El metge em va explicar que si no fes res al respecte, quan arribés als 60 anys tindria uns pulmons com els d’un vell de 90! Per altra banda m’he adonat que la medicina aquesta que prenc es pur dòping i que quan vaig a correr faig unes marques sorprenents. No tot havia de ser inconvenients, no?

Els events esportius en directe

Abans de venir a viure a Dinamarca vaig poder gaudir durant dues temporades dels partits del Barça al Camp Nou cada 15 dies. Era la segona etapa del van Gaal i el joc era més aviat mediocre i resultadista. Malgrat això recordo aquells partits amb molta enyorança. Veure els partits en directe en comptes de veure’ls per la TV  eleva l’experiència sensorial notablement. Les olors d’un partit de futbol son molt especials, no es perceben en absolut per la TV i per a mi son una part importantíssima del partit: la olor de la gespa, el caliquenyo, els frankfurts, … També la temperatura ambient, fa que entris en situació per entendre una mica més l’estat d’ànim dels jugadors abans del partit. I per acabar l’experiència visual, amb total llibertat per decidir si vols mirar la distribució tàctica del joc, o bé aquell senyor que escridassa l’arbitre.

En els darrers 10 dies he tingut la oportunitat de gaudir de dos espectacles meravellosos. La setmana passada vaig aprofitar la meva estada a Los Angeles per anar a veure als Lakers d’en Pau Gasol. Vaig tenir la sort de que era el primer partit de la temporada i va coincidir amb la cerimònia de lliurament dels anells de campions de la NBA de la temporada 2009-10. Va ser un espectacle molt americà, amb música llum i colors al magnific pavelló de l’Staples Center. Després el partit, contra els Houston Rockets. El partit va ser emocionant fins a l’últim segon, amb una actuació excepcional d’en Pau Gasol. Vaig disfrutar com un burro afegint la immersió multi-sensorial del diecte a tota aquella parafernàlia que tantes vegades havia vist a la TV.

L’altre event esportiu el vaig viure ahir a l’estadi Parken de Copenhaguen. Per fi va venir el Barça a jugar el partit de lligueta de Champions contra l’FCK. Havia somiat poder veure jugar al Messi devant dels meus ulls. No em va decebre  va marcar un golet. A l’estadi hi havia un ambient increïble. Ja he parlat anteriorment dels espectadors danesos al futbol, ahir van fer molt soroll. Jo vaig seure a la tribuna dels seguidors del Barça que excepcionalment animaven com animals. Després em vaig assabentar de que havien vingut 1500 polacs de la penya blaugrana de Polonia. Anaven equipats amb bufandes, tambors i banderes i cantaven en català. No seria mala idea convidar-los de tant en tant al Camp Cou, que de vegades està una mica aturat.