Feroes, o ara o mai

Feroes, o ara o mai vaig pensar després d’assabentar-me que havia d’anar a treballar al Mar de l Nord a bord del vaixell d’inspecció danès Vædderen. Així doncs vaig deixar plantats als meus companys a l’aeroport de les Illes Vagar i vaig decidir fer una petita estada en aquesta terra tan exòtica.

IMG_5078Mentre estava estudiant a l’escola tècnica de Copenhaguen, vaig establir una bona amistat amb en Hans. Ell es autòcton de les illes Feroes. Durant el temps que vam estudiar junts, vam col.aborar en molts projectes ja que ell també tenia nens petits en aquella època i congeniavem bastant bé en tema d’horaris i ens complementàvem força.

Quan en Hans es va assabentar de que jo aniria a les Illes Feroe, de seguida em va convidar a allotjar-me a casa seva i es va oferir per acompanyar-me a donar un tom per l’arxipeleg mentre jo hi fos. Vaig dir que sí i n’estic molt content ja que la visita a les illes no hagués estat mai el mateix sense la experiencia que et dona conèixer un país “des de dins”. Vaig tenir la ocasió de saludar parents i veïns, tots gent molt hospitalaria, provar la carn de balena i visitar la les illes així per sobre.

A part de la capital Thorshavn, on viuen unes 20.000 persones la resta del territori és pastura. La geografia és força accidentada. La majoria d’illes son muntanyes posades sobre el mar. M’explico, el terreny comença a fer pujada generalment des de arran del mar i s’enfila fins a uns 500 o 600 metres d’altura. Això fa que sigui molt difícil qualsevol tipus de conreu. Per altre banda aquest fenomen genera uns pasisatges espectaculars.

El que més em va agradar de la meva visita, va ser una caminada de mig dia que vam fer amb el meu amic Hans a un dels seus indrets preferits: Bøsadalafossur. La passejada transcorre a la bora d’un llac que jeu al cim d’uns penya-segats. El llac finalment acaba en un salt d’aigua 30 metres sobre el mar. Tot això envoltat de natura verge i amb l’únic testimoni del bens que pasturen per tot arreu i que van a la seva. Molt recomanable.

Kungsleden 6ª etapa

03/09/16 Etapa d’escapada: KEBNEKAISE FJÄLLSTATION – NIKKALUOKTA. 19 Km

laponiaP1130150Després d’haver tingut una dosi de civilització emprenem la darrera etapa de la nostra “aventura”. Es fa una mica estrany pensar que ja s’acaba. Aprofitem i mirem d’assaborir els paisatges al màxim. Fem moltes aturades amb aquesta intenció. Malgrat que durant tota la ruta el camí ha estat principalment pla, el traçat ha estat quasi sempre molt pedregós i amb molts sots. Això vol dir que per gaudir del paisatge hem hagut de fer aturades ja que si bades mentre camines pots acabar trepitjant malament i fer-te un esquinç.

L’etapa va resseguint la ribera nord del riu Láddjujohka i acaba a la parada dels autobusos que duen fins a Kiruna. Sans i estalvis vam concloure la ruta sense cap desperfecte físic a part del cansament. Un cop a Kiruna ens vam allotjar a un bungalou de les pistes d’esquí i vam celebrar que havíem assolit l’objectiu tot menjant-nos un bistec. Després d’una setmana menjant farinetes va ser un gustasso tornar a fer servir les dents per mastegar.

La immensitat i misticitat dels paisatges de Lapònia formaran part per sempre del meu imaginari muntanyenc. Aquesta ruta la puc recomanar a tot-hom que estigui mes o menys en forma i tingui ganes d’entrar en contacte amb la natura en estat pur.

Ruta de l'última etapa
KEBNEKAISE FJÄLLSTATION – NIKKALUOKTA.

Kungsleden 5ª etapa de repòs

02/09/16 5ª etapa: Kebnekaise.

Al peu de la glaceraAquest dia el teníem reservat per a fer l’ascens al Kebnekaise (2113 m) si és que hi havia una finestra de bon temps i en teníem forces per pujar-lo. A la botiga de l’alberg es podien llogar grampons i piolet.

El dia no s’havia aixecat malament del tot però a dalt al cim estava ennuvolat. Vam decidir que no pagava la pena malgastar les nostres forces fent l’ascens sense poder gaudir de la vista des del cim. Així que vam agafar el dia lliure. En Raül i en Santi es van quedar descansant a l’alberg i jo vaig anar a fer una excursioneta fins a l’observatori de Tarfala. L’observatori està habitat tot l’any per científics de la facultat de geologia quaternària de la universitat d’Estocolm que fan recerca sobre la evolució de la glacera del Kebnekaise. Em va agradar poder contemplar la glacera sense presses i va ser un gustasso fer una caminadeta sense motxil.la. Em sentia molt lleuger, semblava que volés. Per la tarda vaig fer el manta amb els altres,  bar,  sauna i tal.