Flors blaves

Porto aproximadament 100 dies creant un disseny diari. El tema del disseny no el controlo jo. Cada dia els amics de design 101 em desafien a crear un disseny sota les seves premisses en el qual només hi puc invertir una hora.

Tot plegat forma part d’un curs MOOC (Massive Open Online Course) sobre disseny, que ofereix l’academia de belles arts Abadir de Catania. Avui, el diseny que proposo , tracta de presentar flors blaves…

flors blaves

Adobe MAX

max

Del 6 al 8 de maig vaig tenir l’oportunitat de poder viatjar a Los Angeles per participar a l’Adobe MAX La conferència està adreçats a dissenyadors i desenvolupadors  de continguts multimèdia.
Durant els tres dies que va durar l’esdeveniment, els 5000 assistents vam poder gaudir de la extrema eficiència i espectacularitat dels americans per organitzant aconteixements a lo gran, rollo Hollywod. Res va quedar a l’atzar, tot estava molt ben planejat, tot molt professional. L’organització havia desenvolupat una aplicació mòbil per als assistents on es podia seguir el programa d’actes, orientar-se en un mapa interactiu, interactuar amb altres assistents via Twitter i omplir formularis d’avaluació de les ponències.
A la sessió inaugural, ens van presentar la transició entre els programes de la gama Creative Suite (CS) i l’Adobe Creative Cloud (CC). La nova formula consisteix en un abonament anual per tots els programes. L’avantatge del sistema de subscripció és que  els programes estan “al dia” constant ment. Això és un clar avantatge a l’hora de treballar en equip. Creative Cloud dona dret a dues instal · lacions per llicencia, que son actualitzades tan aviat una nova funcionalitat en el programari  està a punt. Això però, representa l’adéu definitiu a les llicencies vitalícies. A partir d’ara, a la que deixis e pagar, et quedes sense software :(
Pel que fa a la resta continguts de la conferència, us puc explicar que Adobe, ha posat tota la carn a la graella per que els seus productes trobin el centre de gravetat entorn als nous standards web i els dispositius mobils. Per tant, aquest any hi va haver  molt poques ponències sobre Flash i el seu entorn. Adobe és conscient que Flash està arribant a la seva fi i miren de vendre’t la idea que amb el nou Adobe Edge podràs fer el mateix que feies amb Flash.  Cal a dir que el programa ha millorat i a més li han afegit una sèrie de programes satelit de la mateixa família, que permeten treballar amb el codi HTML5 i els seus arxius dependents des de diferents perspectives. També cal esmentar que la resta de programes tradicionals d’Adobe, han millorat la manera de col.laborar entre ells i la capacitat de ser integrats en un flux de treball mes cohesionat.

Vaig tornar a casa amb la motxilla plena d’inspiració i bones experiències, però també amb la sensació de que ara sí: Adobe ens te agafats pels collons.

Ja torna el fotògraf

Durant molts anys vaig gaudir de la fotografía amb la meva Minolta x-300. Una càmera de pel.licula treadicional de 35 mm molt resultona amb la que vaig fer moltissimes fotos. Amb la transició analogico digital em va passar el que li va passar a molta gent en aquella època. Poc a poc vaig anar deixant la meva estimada reflex  arraconada per substituir-la per una camera digital compacta de 2 Megapixels. La transició havia de ser curta, en principi només fins que la resolució digital atrapés la qualitat de la pel·lícula tradicional.

Panasonic GX1

 

Bé això ja ha passat i en teoria havia arribat el moment de plantejar-se de comprar una càmera reflex com Déu mana. Mentre tant, han passat dues coses que voldria explicar. La primera és que la meva necessitat fotogràfica ha evolucionat. Segueixo tenint la pretensió de tenir control total sobre la tècnica a l’hora de tirar fotos i això fins ara només estava al abast de les càmeres reflex. Per altre banda després d’uns anys tirant moltes fotos tipus “point & shoot” m’he aficionat a la fotografia instantània i he après a valorar l’agilitat que ofereixen les càmeres compactes a l’hora d’atrapar instants irrepetibles. Afortunadament per a mia, ha aparegut una nova raça de càmeres que son un hibrid entre aquests des mons. Son les anomenades Compact System Cameres CSC. Son aparells fotogràfics sense mirall pero amb òptiques intercanviables . L’absència de mirall fa que siguin molt petites i al mateix temps capaces d’albergar sensors tan potents com els que porten de les reflex. Tots els grans fabricats s’han tirat de cap a la nova tendència i han tret càmeres hibrides al mercat. Fin i tot Canon, que al principi es mostrava una mica reticent amb aquesta idea, ha acabat traient la Canon EOS M una càmera petitíssima que pot fer servir totes les òptiques de la serrie EOS.

Finalment m’he comprat la Pansonic Lumix GX1 amb una òptica 14 -42 que és molt compacta. Ja porto una setmana tirant fotos i crec que he encertat en la tria. M’encanta la mida i l’argonomia que té.  La seva maniobrabilitat no deixa de sorprendrem cada día mes.  Cap molt bé a la mà i té un pes raonable que transmet la sensació d’estar aguantant una màquina seriosa i ben acabada. En fí, que n’estic molt content i espero que aquesta càmera m’ajudi a retrobar el fotògraf que porto a dins.