El bloguet

Els que opinen que tot el temps passat va ser millor crec que estan embossats en la seva historia i no han sabut evolucionar. Amb la música dels Stones he gaudit molt i tot i que encara l’escolto em sembla apassionant descobrir músiques noves que m’ajuden a posar la banda sonora de cada època de la meva vida. Amb les series de Tv passa una mica el mateix. Tot recordem les series de televisió de quan érem petits o no tant petits. Amb aquesta faceta he de reconèixer que m’he quedat una mica més estancat i no per manca de voluntat, sinó més aviat per manca de temps. Trobo que la Tv xucla el temps d’una manera tan abusiva que durant un temps m’hi he quedat bastant distanciat. I és que quan un veu la tele no pot fer altre cosa que veure la tele i això m’intranquil·litza. Malgrat aquests plantejaments he topat de cara amb una sèrie que m’ha enganxat pels pebrots. No puc deixar de veure-la i cada capítol em sembla tant apassionant que quant s’acaba em quedo una estona atònit de lo recargoladament ben parida que esta aquesta serie. Estic parlant de Lost. Una serie d’intriga i ciència ficció que si no l’esteu veient haureu de començar aveure-la urgentment.  Cada capítol dona respostes a alguns dels misteris de la trama pero també en presenta de nous i com no, cada capítol et deixa penjant d’un fil amb ganes de saber més coses. La serie la veig a través de www.seriesyonkis.com on es poden veure les sis temporades en castellà.

Aquesta entrada fou publicada el dilluns, 15/03/2010 (19:55) i està arxivada dins General, Reflexions. Per a seguir els comentaris subscriu-te al fil RSS 2.0. Pots deixar un comentari o fer un retroenllaç des del teu web.