Street View apte per nens
Avui tenia l’ordinador conectat amb el Google street view obert a un carrer d’Amager -que és l’illa on vivíem fins l’any passat. La imatge de seguida ha sigut reconeguda per els meus fills que s’han abocat cap a l’ordinador i han començat a remenar. Al cap de cinc minuts ja tenien total control de com navegar a través de la interfície i han començat a visitar tots els gronxadors i placetes on jugaven fins no fa gaire.
Fer que la navegació d’una interfície sigui intuïtiva i lògica no és una tasca senzilla però sembla que els de Google saben com fer-ho. La usabilitat és un tema que des de sempre m’ha semblat a apassionant però la capacitat d’aprenentatge per saciar la curiositat de dos nens de quatre anys encara m’ho sembla més. Ha sigut un espectacle excepcional i he de dir que tot i que em moria de ganes de fotre-hi cullerada, m’he reprimit i he pogut gaudir d’un procés digne de ser filmat. Amb la tonteria els he tingut entretinguts fins a l’hora d’anar a dormir. Bona nit!
