El bloguet

Jo no volia parlar de la neu i el fred a l’hivern danès, pero aquest està sent un any excepcionalment fred s’hem fa gairebé inevitable escriure una entrada sobre el tema. Des de que es va celebrar la cimera internacional sobre el clima sembla que l’escalfament global s’ha aturat (o com a mínim el local.) Dinamarca a quedat soterrada sota una capa de neu i gel que ha portat el país a experimentar unes temperatures no vivia des de feia 23 anys. De totes maneres els freaks de l’institut meteorològic danès encara no han catalogat l’hivern com a “hivern de gel” i no ho faran fins que que no surti el sant Cristo gros, els tres mega-trencagels de l’armada danesa.

Aquest ambient tant fred no em sembla tant horrorós. Personalment m’agrada molt més la neu que la pluja, així que mentre fa tant fred per lo menys no plou. El fred tampoc és tant insuportable si portes la roba adequada. Jo cada dia vaig a treballar am bici i arribo suant encara que faci -12.

La pitjor cosa de les nevades és haver de netejar l’acera. Això s’ha de fer per llei sinó, si algu rellisca i pren mal debant de casa teva perque no has tret la neu et  poden empaperar. Al principi vaig patir molt pero ara ja li he agafat el tranquillo. A més també m’he comprat una megapala que treu la neu a dojo. Va tan bé la pala que he m’han sobrat forces per fer-lis dos iglus al Pau i a en Ramon.

Aquesta entrada fou publicada el dijous, 11/02/2010 (22:35) i està arxivada dins General, Reflexions. Per a seguir els comentaris subscriu-te al fil RSS 2.0. Pots deixar un comentari o fer un retroenllaç des del teu web.