El bloguet

Era el juny de 2002 quan va engegar el mundial de futbol de Corea i Japó. Jo acabava d’arribar a Dinamarca i recordo que els dos primers mesos van ser una mica lents. Mentre la Gitte treballava jo arreglava temes legals per obtenir el permís de residència i poder assistir a les classes de danès. A part d’això els meus dies transcorrien explorant l’entorn i com no, veient els partits del mundial. Gracies a la diferència horària que hi ha entre Europa i Asia, els partits començaven a l’hora d’esmorzar. No va ser aquest un temps perdut, ja que les retransmissions dels partits es van convertir en les meves primeres lliçons de danès. Quan es va acabar la primera ronda ja coneixia la majoria de termes futbolistics: strafespark (penalti), forsvar (defensa), la Gitte estava impressionada dels meus progressos …
Sembla mentida però ja han passat 8 anys i aquest és el tercer mundial que veig en danès. No estic gaire content amb els partits que he vist fins ara. Trobo a faltar els mega-cracks que hi havia en altres edicions: Rummenigge, van Basten, Romario, Zidane, Ronaldinho,… Aquests homes feien por només de calçar-se les botes. Sembla que aquesta vegada tots els equips siguin igual de febles i que juguin sense esme. Espero que el cotarro s’animi a la següent ronda. Malgrat aquest desencant, aquests dies de futbol, em porten molts bons records d’aquells dies del 2002 on hi havia tantes coses noves i exòtiques al meu voltant. Aquell any va guanyar Brasil, qui guanyarà aquest cop?

Kosør es un punt de referència a la geografia danesa ja que és un pas obligat per als vehicles que creuen el pont Storebæld. Aquest pont que uneix les illes de Selandia i Fionia és el més larg de Dinamarca amb una longitud de 6’6Km, un senyor pont! Malgrat haver passat en incontables ocasions per la ciutat de Kosør, no m’hi havia aturat mai. Avui he tornatt de la base naval de Kosør on he esat dos dies per feina. He tingut l’oportunitat de retrobar-me amb dos vells coneguts, dos vaixells de fabricació danesa de la classe Flyvfisken i Diana. Aquest vaixells els coneixia molt bé pero només virtualment. Hi he treballat durant els darrers mesos en un programa multimèdia de reconeixement de barcos. Ha estat una sensació molt especial poder pujar-hi de peus i comprovar que els barcos de debò estan tan ben fets com els models 3D.