El bloguet

Ja hi tornem a ser. Un altre any ha passat i ja son 39. Sí ja ho sé, l’any que ve 40. Això sí que serà fort. Jo que recordo quan en Serrat va treure aquell disc de “fa vint anys que tinc vint anys” i pensava pobre home… doncs aviat em tocarà a mi. Però això serà l’any que ve. Aquest any vaig tornar a celebrar el meu aniversari a casa. Vaig convidar a una colla d’amics, van dinar i van passar una tarde molt agradable tot xerrant. Res excepcional però va ser un dia molt maco. Per dinar vaig tornar a oferir Forloren skildpadde “sopa de tortuga falsa” que és el meu plat favorit danès. Aquí us poso la recepta.

Dia 1:
Es posa la carn a bullir amb sal i pebre.  Coure la carn a foc lent entre 2 ½ a 3 hores.
Quan el temps de cocció és a la meitat, afegir les herbes.

Quan la carn estigui tendra, es retira i s’escorre apretant-la amb la força amb un curró i es deixa arrefredar. El caldo es cola i es reserva.

Dia 2:
El tall de carn freda es fa a trossos petits .

Salsa:
1 ½ litres de caldo es couen amb greix i farina per espesir-lo. La salsa s’adreça amb espècies, xerès i suc de llimona.

S’afegeixen els daus de carn i les mandonguilles i  s’escalfa suaument  la salsa.

L’aigua de les pilotilles de peix es llença.

Es serveix en plat fons amb ous durs i les pilotilles de peix.

Consells:
60 g de pebre blanc
5 gr de clau
15 g de gingebre
20 gr de nou moscada ratllada

Bon profit!

Jo no volia parlar de la neu i el fred a l’hivern danès, pero aquest està sent un any excepcionalment fred s’hem fa gairebé inevitable escriure una entrada sobre el tema. Des de que es va celebrar la cimera internacional sobre el clima sembla que l’escalfament global s’ha aturat (o com a mínim el local.) Dinamarca a quedat soterrada sota una capa de neu i gel que ha portat el país a experimentar unes temperatures no vivia des de feia 23 anys. De totes maneres els freaks de l’institut meteorològic danès encara no han catalogat l’hivern com a “hivern de gel” i no ho faran fins que que no surti el sant Cristo gros, els tres mega-trencagels de l’armada danesa.

Aquest ambient tant fred no em sembla tant horrorós. Personalment m’agrada molt més la neu que la pluja, així que mentre fa tant fred per lo menys no plou. El fred tampoc és tant insuportable si portes la roba adequada. Jo cada dia vaig a treballar am bici i arribo suant encara que faci -12.

La pitjor cosa de les nevades és haver de netejar l’acera. Això s’ha de fer per llei sinó, si algu rellisca i pren mal debant de casa teva perque no has tret la neu et  poden empaperar. Al principi vaig patir molt pero ara ja li he agafat el tranquillo. A més també m’he comprat una megapala que treu la neu a dojo. Va tan bé la pala que he m’han sobrat forces per fer-lis dos iglus al Pau i a en Ramon.

Cada dia quan els meus fills tornen del col.legi m’ensenyen o m’expliquen el que han fet aquell dia. Avui han vingut molt emocionats. Quan els he preguntat que havien fet avui m’han ensenyat aquest dibuix. Jo és clar he dit de seguida, – oooooooh que bonic! – però també he dit – i que és això? La “mentendo” han dit ells.

Després de moltes explicacions he aconseguit entendre que parlaven d’una Nintendo DS  “Sí, toques el botons i mous els cotxes, amunt i avall… en podem comprar un, oi papa?” Quins tios, han montat la seva primera campanya de màrqueting i gairebé m’han convençut de que en teníem que comprar-ne una. Finalment em quedat en que en compraríem una quan fossin una mica més grans.

Diuen que els nens de ben petits que juguen amb videojoc desenvolupen branques cognitives que es queden al cervell per la resta de la vida i que no es desenvolupen amb la mateixa facilitat en edats més avançades. Per altre banda em sembla una bona idea que juguin uns dies més apretant els cotxets a mà i que desenvolupin la imaginació, que tampoc està gens malament, no?