El bloguet

Avui he anat a esquiar al sud de Suècia. Un dia, anar i tornar. Igual que havia fet molts cops quan vivia a Catalunya pero molt més cutre. Vallåsen és literalment un turonet que es troba a uns 100 Km de Copenhaguen. És un lloc perfecte per a esquiadors principiants, el paisatge des del cim té una perspectiva “vertiginant”. Malgrat la “dificultat del terreny” l’excursió m’ha anat molt bé per a treure’m el mono de les ganes d’esquiar. Per al meu gust feia però massa fred per a esquiar. A l’hora de dinar he descobert com se les apanyen els suecs per portar-se el menjar calent de casa.

Al refugi hi havia una família molt sueca: tots rossos i amb jerseis de llana d’ovella xurra. Han montat un xou en dos minuts que m’ha deixat bocabadat. Han tret un termo que estava plé d’aigua calenta i troços de frankfurt. Han abocat el contingut en un bol i tot seguit han tret un sobre de puré de patates. Ho han remenat tot ben remenat i pim pam pun… bocadillo de atún. La veritat es que m’hi hagués apuntat de bona gana a aquell tiberi suec. M’he hagut de conformat amb el meu miserable entrepà congelat, de llonganissa congelada

Ja he tornat ha fer anys.  Cada cop ho faig més ràpid, almenys aquesta és la impressió que tinc. Faig anys tant depressa que quan arriba el meu aniversari encara no m’he acostumat a tenir els anys que vaig fer l’últim cop.

Aquest any tampoc ho he celebrat gaire.  Van venir uns amics a casa el dissabte i ho vam lamentar una mica mentre menjàvem una mica de pernil del bo que encara em quedava a la nevera. -Veus això del pernil ja em va fer més il·lusió i un troç de manxego que hi havia per allí també. Vam menjar també un tiberi danès que es diu “Forloren skildpadde” (tortuga falsa) que va ser tot un èxit i va generar força catxondeo.

Em van caure uns quants regalets i aquest any no n’hi va haver cap de la categoria ” quina merda de regal, aquest tio no em coneix”.  Entre d’altres coses em va agradar que em regalessin: uns llums per l a bici, un casc, un bacallà d’Islàndia, ví bo i una ampolla de rom de canya.

Quatre coses sobre mi, que potser que sàpigues o que no…

Quatre feines que he tingut:

1. Tintoreria Guilera: Repartidor de roba neta i planxada, a domicili. Va durar un estiu i va servir per treure’m el carnet de moto.
2. D’Ocon films: Colorista i tècnic de truca. Va ser mentre estudiava a l’EMAV amb torns de tarde i de nit, vaig riure molt amb el Fruities.
3. Freelance: Operador de càmera i tècnic de so. La meva gran passió. Moltes pel·lícules, documentals, i moltes anècdotes divertides
4. Exercit danès: Dissenyador multimèdia. De moment el que més m’ha agradat és pujar als tancs i que els posin a tota castanya.

Quatre llocs on he viscut:

1. Barcelona: La ciutat on vaig néixer i  que porta el nom del meu equip de futbol.
2. Dublín: Una mica humida, però gràcies a la seva gent,  en guardo molt bons records.
3. Premià de Mar: La meva ciutat d’acollida i el meu campament base a Catalunya.
4. Copenhaguen: Aquí m’hi ha portat el destí i no si està tant malament, sobretot a l’estiu.

1. Magnum
2. Persones humanes
3. Més enllà del 2000
4. Børnetime

Quatre maneres diferents que m’anomenen:

1. Ramon
2. Mon
3. Ramonet
4. Monchi

Quatre plats que m’encanten:

1. Lassagna
2. Costelles de xai a la brasa
3. Andesteg
4. Pà amb tomàquet i pernil

Quatre llocs on m’agradaria estar ara mateix:

1. A Premià de Mar amb la Gitte i els nens
2. A algun xiringuito de platja on fagi caloreta i serveixin bones pinyes colades
3. Envoltat de muntanyes
4. A algun lloc exòtic i misteriós

Quatre coses que vull fer aquest any:

1. Comprar-me un cotxe
2. Veure com creixen els meus fills
3. Aprendre coses noves
4. Aprofitar el temps

Ara ja saps quatre coses més de mi. Va, expliquem quatre coses…