El bloguet

En Pau i en Ramon és fan cada dia més grans però el seu món encara és molt petit. La setmana passada em vaig adonar de que els llocs que coneixen son ben pocs. Ara mateix, el mapa del seu món tindria aquest aspecte.

Deu ser tan estrany tenir el cervell tan verge d’informació. Imagineu-vos que cadascú haguessim de fer una llista amb tots els llocs  on hem estat, incloent-hi carrers, ciutats i païssos… No entenc com és possible que, la informació que acumulem al cap al llarg del temps, no ens faci creixer la mida del cap.

Ja han passat els reis. Aquest any com que m’he portat molt bé m’han dut una gravadora de so nova.
Es tracta de la Zoom H4. Estic molt content amb ella. És petita i molt fàcil d’utilitzar. Porta dos micròfons de condensador incorporats, el que permet fer gravacions stereo amb molt bona qualitat sense grans desplegaments. L’únic inconvenient que li trobo, és que capta els sorolls de manipulació amb massa facilitat. Però això en el fons no és cap problema si tenim en compte que la gravadora disposa de dues entrades per a micro o línia balancejades.

Aquí una proba de so. Ja em direu que us sembla.

Per cap d’any ens vam ajuntar una colla d’amics per celebrar l’entrada del 2009. Després d’atipat a la canalla a macarrons amb salsa de tomàquet va començar el meu darrer sopar del 2008.

Vam sopar a base de picoteo: embutits, gambes, patatetes, olives, pop, changurro i tal. Tot seguit vam continuar amb el solomillo amb patatones que va aguantar fins a pocs minuts abans de les 12. L’estrella de la nit va ser però sens dubte, les tres ampolles de Rioja gran reserva especial del 85, gentilesa de la mare del meu amic Bis. Jo no havia tingut mai l’ocasió de provar un ví de més de 20 anys i la veritat és que un ví tan experimentat imposa respecte.  Te’l mires i veus aquell color marronós. A les hores penses, malaguanyat ví. Pero l’ensumes i dius calla, i si no s’ha fet malbé. Quan finalment el proves t’adones que aquell ví és un miracle! Ha passat a ser un altre cosa, impossible de produïr sintèticament. Aquella nit ens vam emocionar amb les campanades que van afegir un altre any al temps, aquest ingredient màgic que, afegit al bon ví ens regala el paladar amb ampolles com aquesta.