El bloguet

Jo no sóc cap experts en vins, no sé distingir ni raïms ni procedències, per això em baso en una cosa a l’hora de jutjar un vi: el vi bo no és el més car, sinó el que més t’agrada.

Malgrat això el meu amic Raül em va introduir en l’escala Raül de vins. Aquesta escala està basada en el preu dels vins. segons aquesta escala els vins es poden classificar en tres categories:

1. Per la sogra: vins per sota de 50 Kr. Són per veure els dies de cada dia o per quan ve la sogra.
2. Pels amics: vins entre 50 i 100 Kr.  Són vins per quedar bé, que treus quan venen amics a sopar i tal.
3. No hi ha amics: vins per sobre de 100 kr. Acostumen a ser vins exquisits ( home per aquest preu ja ho poden ser ) i segons en Raül no són per compartir amb ningú.

En defensa del meu amic, he de dir que a casa seva hem compartit més d’una ampolla de l’escala 3. En defensa dels altres nivells de l’escala Raül, també diré que he provat molts vins de l’escala 1 que són com un miracle!!!

Per fí ja ha arribat el día en que començaran els jocs olímpics. Ja veurem com és desenvolupa el tema esportiu Així veu Amnistia internacional els jocs olimpics de Pekin.

Entre divertida i supercrua aquesta campanya no deixa indiferent i si més no, fa reflexionar.