El bloguet

Tal com va sortir de fàbrica era una màquina bastant versàtil, capaç de oferir bones prestacions en la majoria disciplines esportives sense gaire esforç. De ben petit era dels millors nedadors del col·legi. Després d’això: atletisme, gimnàstica, esquí, muntanya,  squash, … Sempre m’hi he trobat molt còmode fent esport i encara que mai he sigut un figura en cap disciplina, ho he fet més bé que la mitjana.

L’altre dia, després de molts mesos sense fotre ni brot, vaig anar a corre. Va ser un fracas. No vaig poder acabar els 5 Km que tenia previst corre!  Merda, merda! La màquina que havia respost tant bé durant 37 anys ara resulta que necessita manteniment! De cop i volta em vaig veure emmirallat en el cas d’en Ronaldinho. El futbolista millor del món, que a costa d’arrepenjar-se en el seu dò natural per jugar a pilota, ara paga la factura d’haver deixat de banda els entrenaments i el treball diari.

Serà possible recuperar al Ronaldinho?  Jo ja he començat el meu procés de recuperació de la forma física.

Doncs sí, ja he començat a treballar per a l’exercit danès. Concretament estic en una caserna que acompleix funcions d’acadèmia militar. El lloc és un despilfarro i acollona una mica tanta gent uniformada carregant les seves estrelles i les seves pistoles. La superfície aproximada que té el lloc on treballo és el doble de la que té el parc de la Ciutadella. A part d’una pila d’edificis (jo estic a l’edifici núm. 110) la caserna és una immensa zona verda amb tot tipus de zones adequades per a la pràctica esportiva i entrenament.

La feina que faig de moment m’agrada. Basicament em dedico a produir tota mena d’elements interactius o estàtics per a cursos d’ensenyament a distància per Internet. Es a dir, que faig una mica de tot: animacions interactives amb flash, tiro fotos, faig vídeos, també dibuixo.

Ara al més de juliol hi ha molts companys que estan de vacances, però espero que de cara al mes d’agost la cosa s’animara i començarem un munt de projectes nous.