La bala perduda
divendres, 16/05/2008 (23:02)
Estava navegant una mica per el Facebook i volia mirar quanta gent hi ha registrada amb el cognom Roset. He quedat acollonit. He trobat 500 entrades i a més un grup que fa de punt de trobada. M’hi he apuntat de seguida. El que mes m’ha sorprès és veure que la majoria dels membres del grup són noruecs!!!
Ara el meu propòsit és adoctrinar a aquest familiars esgarriats sobre els seus orígens. De moment he trobat això a la fabulosa web sobre el libro de Armoria
Catalán. De plata, una rosa de gules, botonada de oro, hojada y tijada, de sinople. “Altres diuen q. lo cãper ha de esser de or y la rosa sense tronc, ni fulles.” [J. R. Vila, ms].
Catalán. De Puigcerdá. De oro, una faja de gules, cargada de tres rosas de oro. Pruebas de Juan Roset. [Ms 161] [J. del Corral].
De oro, una banda de gules, cargada de tres rosas de oro. [Ms 161].
De oro, una banda de azur, cargada de tres rosas de oro. [Ms 450].
Catalán. De Puigcerdà. De plata, una banda de azur, cargada de tres rosas de oro. “Esta casa se ha acavado y entrado en las de codol S or de [...] en Serdanya.” [Ms B-87].
Ai carai, qui devia ser el bala perduda avantpassat meu que se’n va anar a Noruega? I com s’ho va fer per que als seus descendents no els anomenessin Rosetson? I jo que em pensava que jo era el cul més inquiet de la família…





