El bloguet

Mentres era de vacances vaig retrobar-me amb el plaer de llegir alguna cosa que no fos llibres de text. Vaig degustar les planes escrites per Carlos Ruíz Zafón on barreja la novela historica i la trama de misteri en un llibre molt recomanable: La sombra del viento

Avui mentres navegava per Internet he anat a parar a la plana oficial del llibre. La pagina és molt xula. A part de les coses previsibles com: sinopsis del llibre, descripció dels personatges, biografia de l’autor i tal, els autors de la web han penjat un àlbum de fotos de la Barna de principis del S.XX que et situa molt bé en l’ambient on trancorre la novela. També hi ha la posibilitat de baixar-se els dos primers capitols del llibre. El que més m’ha agradat, és que han fet un joc interactiu conectat amb la trama del llibre on has d’anar abançant per unes pantalles per acomplir una missió. Quan aconssegueixes passar la última proba et permet accedir a uns continguts extra (en aquest cas la descarrega d’un fitxer mp3). La idea la trobo molt bona, la llàstima és que he arribat a la última pantalla i després de superar la prova al final no m’ha funcionat la descàrrega. Quina decepcio, tu!

El món de la comunicació està abançant molt ràpid. Mai m’hagués pensat que la web 2.0 faria canviar tant la manera en que ens relacionem els uns amb els altres. Durant els darrers 5 anys han anat apareixent diverses comunitats adreçades a diferents públics i finalitats, que pretenen sociallitzar els usuaris d’internet agrupant-les en comunitats virtuals.

Jo, per qüestions professionals he anat ficant el nas en bastantes d’aquestes comunitats i encara que al principi costa veure-li la gràcia, de seguida acaben enganxant (algunes més que d’altres). Entrar en contacte amb els nostres amics de sempre i trobar-ne de nous , saber el que fan els nostres contactes en cada moment, compartir documents, histories i sentiments, posar en comú coses que ens amoinen i en definitiva estar virtualment més aprop dels membres de la nostra comunitat. Aquestes son les coses que gràcies a les xarxes socials a internet ens són possibles de fer d’una manera increiblement rapida, sencilla i a més de franc.

Serà curiós anar veient amb el temps com evolucionen aquests nous canals de comunicació, quins acaben desapareixent i quins acaben establint nous estandars.

Jo que tant me’n reia dels que parlaven del jet lag, ara resulta que jo també el puc parir. La tornada desde Tailandia va fer malgrat que no vaig fer ni una clapadeta durant el viatge el meu rellotge intern segueix clavat amb l’horari de Bangkok. Sera que hi ha una part de mi que no vol tornar cap a Europa? No ho sé. El cas és que cap el vespre estic molt cansat i cap a les 4 de la matinada em desperto i ja no puc tornar a agafar el son. Ja se’m passarà, espero.

La vida quotidiana continua. L’hivern, que jo pensava que ja no veuria en tornar a Dinamarca  sembla instaladissim i amb ganes de cridar l’atenció, està nevant. La Gitte ha anat a treballar i els nens a la guarderia. Jo aquest matí he estant posant tot al dia i entre d’altres coses he llegit uns 300 e-mails que esperaven ser llegits.  I ara què? Despres de setmana santa espero tenir-ho tot a lloc i començar la cerca de feina, en tinc unes ganes!!!!