El bloguet

Be ja sabia jo que aquest viatge tindria alguns capitols no tan guais. Doncs aqui venen. Avui hem desenbarcat a la illa de Phi phi. Aquesta illa te un d’aquests paissatges que tots estem acostumts a veure al posters de illes somniades i a les pelicules de James Bond. La veritat es impressionant. La cagada ve quan arrives a terra i t’adones que tot esta infectat de turisme fiestero en plan Lloret de mar que deixa les platges i els carrers ben guarros i tal.

Dema farem una bolta a la illa en barca i despres, sentint-ho molt, anirem a buscar altres indrets menys exhuberants pero mes tranquils i nets.

Be, ja hem sortit de la selva i estem en una zona una mica mes desenvolupada on he pogut fer un backup de la càmera. Aquí una foto per donar testimoni del nostre viatge i per fer content a l’Òscar. Ja aniré penjant-ne mes.

Hem passat una setmana increïble a la zona de Sunmoon. Ha sigut molt interessant dormir al mig de la selva. La primera nit ens va costar una mica dormir a causa del xivarri dels ocells, mones i altres bestioles, però ens hi vam acabar acostumant. La vida de dia a transcorregut plàcida entre platja, massatges, esport a la platja, postes de sol i la dieta del peix…. Que dura es la vida!

Ara hem tirat una mica mes al nord i estem a un camping amb piscina. Als nens els entusiasma banyar-se a la piscineta dels nens, i en Pau ja s’aguanta sol amb les aletes-flotador. No tenim clar cap a on seguirem. Pot ser que cap al nord o potser ens quedarem una estoneta mes a la platja, s’hi esta tant be…

M’he endut una grata sorpresa quan he llegit al mundo deportivo les proeses del Barca! Junts podem!

Ja portem tres dies  aqui a un dels departaments del pradis. L platja no es aquella del poster pero tampoc l’anavem buscant. Estem a un lloc molt remot al sud de l’illa de Koh Lanta. La Gitte, que em sembla que encara no h acabat d’agafar el ritme d’estar de vacances i em pregunta cada dia: “pero on es tota la gent?” La veriat es que estem molt tranquils aqui.

Jo m’he posat a regim. He comencat la dieta del peix i l’arros, no menjo res mes. Ahir vaig sopar una gamba de 150 gr que sembla que ha regult el meu estomac la mar de be.

Els petits van practicant el control d’esfinters mentres fan castells de sorra a la platja. Sembla que de moment no se’n cansen. A veure quan aguanten.