El bloguet

Avui ha estat el meu últim dia de feina a IHI. És una llàstima perque era una bona feina, molt flexible i amb un molt bon ambient de treball. Avui he tingut el típic últim dia de la majoria de feines que he tingut. La primera meitat del temps treballant i després de dinar ja s’ha acabat. Jo que sóc un tio discret, no he anat explicat a tothom que deixava la feina, pero quan he deixat anar el meu mail de comiat i tot el departament se’n ha assaventat, llavors ha començat el degoteig constant de gent pel meu despatx. Han passat els bons companys pero també els típics amb els que en un any i mig no ens haviem dit res més que bon dia. A alguns ja els havia explicat el tema del viatget i d’altres se’n ha assaventat quan m’han preguntat sobre els meus plans.

He pogut veure les marques del pànic apoderant-se d’algun dels meus companys en adonar-se que ells també volien venir, pero no ho podien fer. Era massa tard. Estaven atrapats en els seus cotxes guais i les seves hipoteques fastuoses. Avui em sento un home lliure. Estic a punt per arrencar el vol!