El bloguet

El meu estimat Flash no està tan mort com l’Steve Jobs es pensava quan li va tancar la porta per fer servir els seus aparatets lluents. Adobe ha anunciat el llançament d’un plugin per a AIR que permetrà exportar projectes escrits en Action Script 3 directament com aplicacions natives d’Android. Això donarà sens dubte una empenta important a l’expansió de l’Android i  posarà en dubtes als que pensaven que Apple podria prescindir de Flash eternament.
Després de tres setmanes com a usuari d’un HTC Wild Fire amb Android 2.1 a bord estic més que content amb les prestacions i la versatilitat del SO. A la feina m’han encarregat que crei alguns continguts per a dispositius mòbils. Segur que aquest plugin per AIR serà un bon aliat.

Avui tenia l’ordinador conectat amb el Google street view obert a un carrer d’Amager -que és l’illa on vivíem fins l’any passat. La imatge de seguida ha sigut reconeguda per els meus fills que s’han abocat cap a l’ordinador i han començat a remenar. Al cap de cinc minuts ja tenien total control de com navegar a través de la interfície i han començat a visitar tots els gronxadors i placetes on jugaven fins no fa gaire.
Fer que la navegació d’una interfície sigui intuïtiva i lògica no és una tasca senzilla però sembla que els de Google saben com fer-ho. La usabilitat és un tema que des de sempre m’ha semblat a apassionant però la capacitat d’aprenentatge per saciar la curiositat de dos nens de quatre anys encara m’ho sembla més. Ha sigut un espectacle excepcional i he de dir que tot i que em moria de ganes de fotre-hi cullerada, m’he reprimit i he pogut gaudir d’un procés digne de ser filmat. Amb la tonteria els he tingut entretinguts fins a l’hora d’anar a dormir. Bona nit!

Cada dia quan els meus fills tornen del col.legi m’ensenyen o m’expliquen el que han fet aquell dia. Avui han vingut molt emocionats. Quan els he preguntat que havien fet avui m’han ensenyat aquest dibuix. Jo és clar he dit de seguida, – oooooooh que bonic! – però també he dit – i que és això? La “mentendo” han dit ells.

Després de moltes explicacions he aconseguit entendre que parlaven d’una Nintendo DS  “Sí, toques el botons i mous els cotxes, amunt i avall… en podem comprar un, oi papa?” Quins tios, han montat la seva primera campanya de màrqueting i gairebé m’han convençut de que en teníem que comprar-ne una. Finalment em quedat en que en compraríem una quan fossin una mica més grans.

Diuen que els nens de ben petits que juguen amb videojoc desenvolupen branques cognitives que es queden al cervell per la resta de la vida i que no es desenvolupen amb la mateixa facilitat en edats més avançades. Per altre banda em sembla una bona idea que juguin uns dies més apretant els cotxets a mà i que desenvolupin la imaginació, que tampoc està gens malament, no?