El bloguet

Avui he anat a veure un partit de la “Super Liga” que ve a ser la primera divisió del futbol danès. Jugaven el Brøndby contra l’OB dos equips de la part alta de la taula – en teoria un bon partit. La realitat ha estat ben diferent, i no és per que hagi estat un partit poc emocionant ( han acabat 2-2 ), però la qualitat del futbol deixava una mica que desitjar.

A banda d’aquest petit detall futbolistic, no es pot dir que els danesos no es diverteixen quan van a futbol. Canten, animen i veuen cervesa com ningú. Encara que només érem 13.000 persones al public, us puc explicar que feien més soroll que el Camp Nou sencer. Fins i tot mentre anaven perdent 0-2 l’estadi era una festa. Penso que si els equips danesos juguessin bé a futbol serien equips invencibles quan juguessin a casa. Fins a les hores seguiran passant-s’ho be anant a l’estadi a cantar, a animar i a beure cervesa.

Aquí una mica d’ambient. Ja em direu que us sembla.

He estat de vacances a Premià de Mar amb la family. Vam enganxar la festa major del poble amb els pirates i xerinoles varies. També vam ser uns dies a Ainet de Besant, un poble abandonat al Pirineu que comença a rebrotar gracies a la iniciativa d’alguns neorurals entusiastes. Em va agradar molt tornar a veure un paisatge vertical. Jo que n’estava tant de la muntanya la veritat és que la trobava a faltar. En Pau i en Ramon van tenir unes vacances plenes de vivències que segurament recordaran quan es facin grans. Ells van participar durant una setmana  del casal d’estiu de Premià on van estar jugant i amb nens i nenes de la seva edat que no saben danès. Tota una proba de foc per a la immersió lingüística.

El fet que més em va impactar durant aquestes vacances no va ser la victòria de la roja, sinó la mani del 10 de juliol  contra la sentencia del TC on esclafaven l’estatut. Jo que veig sempre el meu país per un forat, em vaig sentir privilegiat d’observar de primera mà el pols del meu país. A la mani hi vaig veure gent, molta gent. Gent pacífica però emprenyada. Molta gent gran, que en teoria ja n’han vist de tots colors, estaven convençuts de que ja n’hi havia prou i que cal caminar per fer el nostre propi camí. Ja ho hem provat tot i pitjor segur que no anirà.

Aquella nit quan vaig arribar a casa estava en una mena d’estat de xoc. Tota aquella gent junta ( més d’un milió ) demanant la mateixa cosa hauria de ser escoltada. Ara veurem que passa. El poble ja ha parlat. Politics: esteu sords o què?

Kosør es un punt de referència a la geografia danesa ja que és un pas obligat per als vehicles que creuen el pont Storebæld. Aquest pont que uneix les illes de Selandia i Fionia és el més larg de Dinamarca amb una longitud de 6’6Km, un senyor pont! Malgrat haver passat en incontables ocasions per la ciutat de Kosør, no m’hi havia aturat mai. Avui he tornatt de la base naval de Kosør on he esat dos dies per feina. He tingut l’oportunitat de retrobar-me amb dos vells coneguts, dos vaixells de fabricació danesa de la classe Flyvfisken i Diana. Aquest vaixells els coneixia molt bé pero només virtualment. Hi he treballat durant els darrers mesos en un programa multimèdia de reconeixement de barcos. Ha estat una sensació molt especial poder pujar-hi de peus i comprovar que els barcos de debò estan tan ben fets com els models 3D.