Arxiu del setembre del 2011

Ja tenim conill

dimecres, 21/09/2011 (20:10)

VingummiEls que som pares estem acostumats a que els nostres fills demanin coses contínuament i amb el temps, cada cop la pell se’ns va fent més dura. Ha de ser així, si no seria una bogeria i acabaríem malcriant al nostres fills. També ens adonem que hi ha temes que es van repetint. Notes que hi ha coses que realment desitgen i que te les van demanant constantment encara que els hi diguis que no tota l’estona. Així ha estat amb el conill. No sé quan de temps portàvem amb el tema. Llargues negociacions i fins i tot vetos per par de la mare… Al final es va arribar a un acord satisfactori per totes les parts interessades. La mare va acabar aixecant el veto, amb la condició de que ella no volia tenir res a veure amb la bestiola. Vam acordar que compraríem un conill i que el cuidarien entre en Pau i en Ramon amb l’ajuda del papa. També vam quedar que si no el cuidaven, el papa se’l menjaria amb samfaina. Vam anar a la botiga d’animals hi hi havia una gàbia amb 8 conillets molt petitons. Va ser molt difícil triar-ne un ja que tots eren molt bufons. Finalment vam triar al Vingumi, que era el que tenia mes ganes de jugar amb nosaltres. Va estar molt content de venir amb nosaltres, encara que la seva vida de sobte canviaria considerablement. La mama pensava que aquest conill tot sol a una gàbia tan petita i sense la companyia dels seus germans acabaria depressiu, així que em va tocar construir una gàbia mes gran perquè pogués pasturar al jardí. La gàbia va quedar força bé i al conill li encanta. Quan intueix que l’anem a canvia de gàbia es posa a donar bots d’alegria ja que sap el que li espera. S’ha de dir que en Pau i en Ramon cuiden molt bé al conill: li donen de menjar i beure cada dia i li netegen la gàbia cada setmana.

Crec que ha estat una bona troballa aquest conill. Per als meus fills és un contacte directe amb la vida real i els fa entendre moltes coses com ara la fragilitat de les coses i el sentit de la responsabilitat. Al final la mama s’ha anat animant i ara fins i tot l’acarona. Segur que aviat l’agafarà i tot.