El bloguet

Ja ho sabia jo que això dels quaranta era una mala peça al teler. Fa unes quantes nits em vaig despertar  amb l’angoixant sensació de no poder respirar. L’endemà, tot i que ja m’havien passat tots els mals, evidentment vaig anar a que em veies el metge,que em va fer bufar en un aparatet que tenia conectat a un ordinador. Els resultats de la bufera van desvelar que la meva capacitat pulmonar comparada amb un home de 40 anys del meu pes i la meva estatura, només arribava al 75% De seguida, el metge va treure del calaix un inhalador, el contingut del qual em va fer  aspirar. Després d’uns 30 minuts vaig haver de tornar a bufar i aquest cop vaig arribar fins al 90%. Espectacular increment! El diagnostic va ser clar: Tens asma, em va dir el metge. Sembla ser que he patit una asma lleu durant força temps que ha fet que m’acostumés a respirar amb limitacions fins al punt d’arribar a pensar que la meva respiració era normal.

Estic content de que m’hagin detectat aquesta disfunció a temps i que m’hagin posat en tractament. El metge em va explicar que si no fes res al respecte, quan arribés als 60 anys tindria uns pulmons com els d’un vell de 90! Per altra banda m’he adonat que la medicina aquesta que prenc es pur dòping i que quan vaig a correr faig unes marques sorprenents. No tot havia de ser inconvenients, no?