El bloguet

Aquest matí mentre esmorcava amb els meus fills estàvem mirant una col·lecció de cromos de futbol de la Premier League. Els cromos estan molt ben parits, impresos amb relleus i tintes satinades. Malgrat això aquests cromos no son gaire explicatius. De fet, no porten cap fitxa tècnica del jugador, tan sols el seu nom, la posició on juguen i l’escut de l’equip on militen. Com és natural els nens volen saber-ho tot i em preguntaven a quin equip jugava cada jugador. Hi ha força equips anglesos dels quals en conec l’escut com el Man United o l’Arsenal. N’hi ha d’altres en els que es pot llegir el nom de l’equip a l’escut. Peró que passa amb els equips que no conec i a més no sel’s hi pot llegir el seu nom a l’escut? Doncs no passa res si és que tens instal.lada l’aplicació de Google Goggles al teu telèfon. Ja sabia jo que algun dia aquesta fantàstica aplicació em trauria d’un apur. Aquesta aplicació és capaç de fer anar el cercador de Google, utilitzant les imatges de la càmera del nostre telèfon en contes del clàssic input en forma de text. Fantàstic, no? D’aquesta manera he sigut capaç de resoldre ràpidament un problema  que m’hagués costat bastants més esforços de poder resoldre de la manera tradicional.

Els meus fills han participat en el proces de recerca com si fos la cosa més normal del mon, mentre jo mirava d’amagar l’emoció que em produïa l’esdeveniment.

Bon any nou a tot-hom. Ja hem passat el Nadal. Tot i que ha sigut un bon temps, al final ja carregava una mica. Aquesta época de l’any sempre ha estat una mica gossa per a mi. I és que sempre m’ha costat una mica agafar el fil del que estava fent al decembre per continuar-ho al gener. Si més no, aquesta vegada, fent un repàs al que vaig fer l’any passat segur que em resultarà més fàcil.

El 2010 crec que va ser un bon any. Segurament el recordaré sempre perque va ser l’any on vaig comprar la caseta amb la Gitte i la veritat és que ha influenciat força en el nostre dia a dia. La cosa més notable al respecte, ha estat que al tenir més espai físic, d’alguna manera ha fet que les nostres energies individuals no topin l’una amb l’altre i  hi hagi en general més bon rotllo. Lo de la casa també ha fet que m’estigui transformant en la versió catalano-danesa del Super Mario. Tinc moltes petites coses que he d’arreglar o que vull canviar i a part d’això està el jardí, que tot i que en principi la idea era que se’n havia de cuidar la Gitte, sempre acabo embolicant-m’hi jo. Ei, que el fons m’agrada molt fer de pagès, eh?

Professionalment també ha estat un bon any i espero que aquest any tingui l’ocasió de seguir feines que em semblin divertides, cosa que em sembla fonamental.

Quan arribi el bon temps també tinc moltes ganes de fer l’examen pràctic de patró de vela. L’any passat em va tocar viatjar el dia del examen, a veure si me’n recordaré o se m’haurà oblidat tot amb la parada hivernal.

Sens dubte, el gran repte d’aquest any serà fer els quaranta. Ja se’m posa la pell de galina tan sols de pensar-hi. No em fa gens de gràcia i no puc parar de pensar-hi. No tot-hom ho veu igual. Ahir vaig parlar amb un que em va preguntar si no em feia ilusió fer quaranta anys. Comorrrr!!!???? Sí – em va dir- es tracta de redescubrir-te i presentar una versió renovada de tu mateix. Ja us ho explicaré,  espero que la meva versió quarentona no sigui equiparable a la del Windows Vista que els hi va petar a la cara el día de la presentació. Avui m’he adonat de que falta justament un més per la fatidica data. El compte enrere ja ha començat.