El bloguet

Cada dia quan els meus fills tornen del col.legi m’ensenyen o m’expliquen el que han fet aquell dia. Avui han vingut molt emocionats. Quan els he preguntat que havien fet avui m’han ensenyat aquest dibuix. Jo és clar he dit de seguida, – oooooooh que bonic! – però també he dit – i que és això? La “mentendo” han dit ells.

Després de moltes explicacions he aconseguit entendre que parlaven d’una Nintendo DS  “Sí, toques el botons i mous els cotxes, amunt i avall… en podem comprar un, oi papa?” Quins tios, han montat la seva primera campanya de màrqueting i gairebé m’han convençut de que en teníem que comprar-ne una. Finalment em quedat en que en compraríem una quan fossin una mica més grans.

Diuen que els nens de ben petits que juguen amb videojoc desenvolupen branques cognitives que es queden al cervell per la resta de la vida i que no es desenvolupen amb la mateixa facilitat en edats més avançades. Per altre banda em sembla una bona idea que juguin uns dies més apretant els cotxets a mà i que desenvolupin la imaginació, que tampoc està gens malament, no?

Any nou, servidor nou. Quan vaig comprar el domini roset.cat ara fa tres anys em vaig trobar amb alguns dilemes.

El primer, la llista d’empreses disponible per a registrar dominis .cat era molt reduïda, encara ho és, i els programes d’hospedatge  web que oferien aquestes empreses, em semblaven abusius en relació als serveis oferts. Em vaig trobar també amb el problema de  que molts hotels que donaven bons serveis a preus competitius, resulta que no volien hospedar dominis .cat. Al final vaig trobar un lloc que es diu Host department que oferien espai il.limitat, bases de dades il.limitades, dominis il.limitats, … l’oro i el moro. A part d’una mica lent, va anar tirant els dos primers anys, però el darrer ha estat una catàstrofe. Molts dies sense correu, la web caiguda. Per rematar-ho, al novembre van tenir un ata c de hackers que entre altres damnificats, va deixar el meu domini fora de combat gairebé dos mesos.

Fa una setmana em va semblar que ja n’hi havia prou i vaig decidir canviar a Gigahost que per 2.5 euros al més m’hospeda tots els meus dominis amb molta flexibilitat i eficàcia. De moment sembla que tira molt bé i que no dona problemes. He importat les bases de dades i el bloguet, sense complicacions. Espero seguir transferint tot el que tinc i dedicar-me a la creació en comptes d’ocupar el meu temps en l’administració.

Ei, que estic viu. He tingut i estic tenint problemes gravíssims amb el meu servidor www.hostdepartment.com (no se us ocorri mai contractar els seus serveis). M’han estat donant pel cul des del novembre i encara no he aconseguuit restablir el contacte via FTP. Estic mirant de fer un back up dels posts d’aquest blog i quan acabi els engego a pasturar.
Per altre banda he estat molt atabalat amb la mudança de domicili que m’ha ocupat totes les meves hores lliures. També he estat lpel canvi climàtic que ha fet que quedes molt reduïda la meva mobilitat. Ha sigut un congrés fastuós que va aturar-ho tot. Fins i tot jo diria que també va aturar l’escalfament global, perque des de que es va acabar fot un fred que espanta.
He passat els Nadals a Ærøskøbing, a cals meus sogres. He descansat molt i he jalat com un bacó. Demà tornem a casa.

El  llibre electrònic d’Amazon s’estrena avui a Dinamarca.

Kindle E-reader, és una pantalla plana en forma de llibre que serveix per llegir-hi llibres electrònics, diaris digitals i documents que tradicionalment hem llegit en format paper .

La versió més petita del  Kindle té una pantalla de sis polzades i té un preu d’unes 1400 corones daneses. El trastet en qüestió pot contenir fins a 1500 llibres que poden descarregar-se directament a través de la xarxa 3G mòbil. L’usuari pot llegir els arxius PDF, i l’usuari pot prendre notes del que es llegeix, també pot reproduir arxius MP3, i inclou un lector de text , però només en anglès.

Serà la mort del llibre de paper? Potser sí en molts ambients com per exemple l’ensenyament i en llibres de consulta. Cal reconeixer que la idea no està malament per als que tenim una vocació  nòmada. Això de desplaçar-se amb 1500 llibres tan ben empaquetats i alleugerats de pes és molt atractiu. Això sí, haurem de recordar fer un backup de tant en tant, perque suposo que com tots els catxarrets, corre el perill de que s’espatlli i que s’envagin a la merda tots els llibres. També crec però, que potser trigarem una mica a renunciar voluntariament al vincle físic que ens dona el paper i que fa que poguem arribar aestimar a alguns llibres, el tacte, la olor, el so …

Aquest matí mentre anava a treballar amb bici, estava aturat a un semafor a prop del palau del parlament. La policia havia muntat un dispositiu de seguretat tallant alguns dels carrers adjacents al palau. Aturats al semàfor també hi havia un pare amb el seu fill d’uns cinc anys. El nen al veure tanta policia li ha preguntat al seu pare: – que passa papa? A lo que l’home ha contestat: – És que ve l’Obama. I sense dir res més, quan el semàfor s’ha posat verd han seguit el seu camí.

M’imagino que aquell nen llegeix cada matí el Herald Tribune i deu estar al corrent de qui és l ‘Obama o simplement deu estar acostumat a les respostes sense sentit del seu pare… Després, si és que ha tingut la oportunitat de veure el circ que s’ha muntat a Copenhaguen sabrà que aquell tal Obama deu ser un paio influent. Que fins i tot la seva presència és capaç d’eclipsar la conferència del COI per escollit la seu pels JJOO del 2016. Passi-ho bé Obama, enhorabona Rio!

No,  no em passa res. Ja sé que he estat més d’un mes sense atendre el Bloguet però és que simplement han passat massa coses i no he donat l’abast. Malgrat tot, durant tot aquest temps no he parat de dir-me: quan s’acabi tot aquest merder, això ho has d’escriure al blog, però simplement no he tingut temps. Ara que sembla que tindré una mica més de temps us faig una llista d’aquests pensaments i prometo aprofundir-los en breu en posteriors posts:

• La Gitte i jo hem comprat una casa.
• Han operat al pare de la Gitte.
• He corregut més de presa que mai.
• S’ha celebrat la primera setmana catalana a Copenhaguen.
• He assistit al casament de la meva cosina a Barcelona.

Massa coses oi? De vegades la vida ens fa anar a tota màquina.

Cada dia vaig en bici de casa a la feina i de la feina a casa i això m’ocupa una hora cada dia. Durant aquesta estona pedalo i faig esport mentre escolto musiqueta, pero poca cosa més. Fa cosa de deu dies, he  descobert una nova manera d’aprofitar aquest temps. A la web de la biblioteca de Copenhaguen ofereixen la possibilitat de demanar en préstec àudios amb llibres llegits. Evidentment no és el mateix que llegir-se un llibre de paper, però el contingut és el mateix que el llibre original. La idea és molt bona i com que el llibre el poden prestar tantes persones com vulguin, desembussa les llistes d’espera dels best sellers que sempre hi ha a la biblio.

En onze dies m’he “llegit”el llibre “De uperfekte mænesker” de Jørgen Leth i la experiència ha estat tant bona que aquest vespre em descarregaré un altre llibre. El que tinc ganes de saber és què passarà amb el fitxer mp3 que tinc dins de l’iPot. A les condicions de préstec posa ben clar que el prestec és només per 30 dies. Vol dir això que el fitxer s’autodestruirà com a les pelis de James Bond?

Ahir vaig descobrir el que sembla que és un dels classics de les tardes d’estiu a Amager – que és la illa on visc.  El Flyvegrillen es un grill-bar situat al costat de l’aeroport de Copenhaguen. Està tant a prop de les pistes que la seva terrassa s’ha convertit en un punt d’encontre per els plane spoters o divisadors d’avions de Copenhaguen. Aquesta colla de freackis es passen les tardes veient els avions. Els hi fan fotos, els registren ales seves llibretes i fins i tot porten estadístiques sobre el transit dels diferents models d’avió. La falera els hi arriba tant lluny que fins hi tot us puc explicar que n’hi havia un amb una radio rastrejant la freqüència de la torre de control per poder comprovar les dades de cada avió.

A part d’aquesta colla de fanàtics dels avions  el lloc estava concurregut per juvilats i families amb nens disfrutant dels engronxadors mentres s’endrapaven un gelat o l’entrepà de l’hora de verenar. A mi entre una cosa i l’altre se’m van passar dues hores volant!!!! Potser i tornaré un altre dia.

Creative Techs a engegat una estratègia interessant a l’hora de captar gent per als seus cursos. Ofereixen cursos a traves de webinar, conferencies colavoratives on line. Per curiositat em vaig apuntar a un curs de Flash deu setmanes ( 10 lliçons ) El nivell és molt elemental pero el metode d’ensenyament és molt amè i es pot participar fent preguntes al profe mentre explica.

Creative Techs te basat el seu model de negoci en les descarregues dels cusos, que es poden descarregar per lliçons a $15 o per pacs sencers a $75. A part del curs de Flash també ofereixen cursos d’Illustrator, InDesign, Dreamweaver, entre d’altres.

A un post del més de març em queixava una mica del poc temps que duren les bicicletes “low-cost” que es poden comprar a les grans superfícies. Doncs bé, cal que sabeu que, després de que la meva bicicleta barata se’m fes a trossos literalment sota el cul, vaig decidir invertir en una bici com cal per que em durés més temps. Doncs  m’ha durat 4 mesos!!!  Sí companys, m’han fotut la bici mentre era de vacances,i això que la vaig deixar lligadeta i tancadeta al soterrani de les bicicletes. Una pena! La veritat és que la diferència de qualitat es notava. Els pneumàtics, els frens, els farratges (que no es rovellaven ni amb aigua salada) …

Ara em queda esperar a que els de l’assegurança es dignin a donar-me una indemnització que m’arribi  per comprar una cutre-bicicleta que no cridi gaire l’atenció dels lladres de bicicletes i que se’m desmuntarà pel camí al cap de tres anys.