Ja la tornem a tenir aquí

L’hèrnia ni es crea ni es destrueix, es transforma.

27/11/17 Ja la tornem a tenir aquí, a punt per la nova temporada de patiment. Aquesta vegada l’Hemínia està irreconeixible. Els dolors que em provoca son molt diferents dels que recordo l’últim com que ens vam trobar. Ara funciona així: quan estic estirat soc al cel. No em fa mal res i afortunadament això fa que pugui descansar. Ara, quan em llevo, he de sortir del llit arrossegant-me literalment perquè em fa un dolor insuportable a la galta esquerra del cul, que no em permet ni aguantar-me dret. L’esquena no em fa mal en absolut, només la cama. Després d’aproximadament una hora i a base de molts Mc Kenzies,  puc posar-me dret i començar a circular amb mes o menys normalitat.

Després d’això puc caminar a poc a poc, estar dret i no em fa mal. Nomé si provo de doblegar-me cap endavant, em fot una tibada el nervi.  Quan sec a una cadira em comença a molestar fins al punt que m’he d’acabar aixecant. Quan m’aixeco de la cadira, estic tant garratibat que he de jeure a fer un parell més de Mc Kenzies i ja està, torna a començar.

Totes aquestes limitacions es van alleujant a mesura que el dia va avançant i cap al vespre em trobo molt millor. He quedat amb la fisioterapeuta a veure si em fa un programa nou per tornar-li a guanyar la partida a la maleïda Hermínia.

02/12/17 He empitjorat molt, no em puc moure del sofà. He anat al metge i m’ha enviat a l’hospital a urgències. Allà m’han rebut com si m’anessin a operar de seguida. M’han tret sang, m’han fet un electrocardiograma i m’han posat una polsera. Tècnicament m’han ingressat. Finalment, com que era divendres, m’han enviat cap a casa de “permís” sense que m’hagués vist cap reumatòleg. Prenc 3 gr de paracetamol retard al dia i 150 gr de Tramadol. M’han donat hora pel traumatoleg pel dia 15 a l’hospital de Gentofte.

15/12/17 M’han visitat a l’hospital de Gentofte un reumatoleg, una fisioterapeuta i una enfermera. M’han tornat a oferir el programa de seguiment de 8 setmanes igual que al 2015. Els hi he dit que d’acord, que no tinc ganes d’operar-me i que confio que anirà bé.

Ben fotut i drogat18/12/17 Em trobo bastant millor i amb les pastilles i tal puc anar tirant mes o menys bé. No tinc problemes estant assegut, així doncs he agafat l’alta a la feina. Estic content per la ràpida recuperació i perque sembla que podrem anar a passar el Nadal a Barcelona tal i com teníem previst.

26/12/17  Fins ara tot havia anat sobre rodes però avui em trobo bastant cardat. M’imagino que com que em trobava força bé he volgut forçar la maquina més del compte. El viatge amb avió, el passeig per la platja, el Barça Madrid a l’amistat i la llarga sobretaula nadalenca m’han acabat passant factura. Avui dia de St Esteve, he decidit quedar-me a Premià mentre la  resta de la família son a casa els avis a menjar canalons. Ara em torna a fer molt de mal, també quan soc assegut. Quina merda!

29/12/17 Ha sigut una odissea però he pogut tornar a Dinamarca. Aquests últims dies he estat totalment invalid, estirat al llit imaginant-me com collons m’ho faria per poder pujar a l’avió en aquelles condicions. El meu bon amic Bis ens ha acompanyat a tota la família en cotxe fins a l’aeroport. Hem posat el seient en mode bobsleigh i ha anat força bé. A facturació de Vueling hem demanat assistència i m’han acompanyat amb cadira de rodes fins l’embarcament. Ahir la Gitte va anar al CAP de Premià i la metgessa li va donar una ampolleta màgica i li va dir: “Que es prengui això abans de pujar a l’avió i quan es desperti ja serà a Dinamarca”… i tal qual,  així va anar. El camillero va avisar a les hostesses de  que jo anava molt fotut i vaig tenir la sort de que em van posar a mi sol ocupant 3 seients de bussiness class. La pena és que vaig dormir durant tot el vol i no vaig poder tastar el whisky que ofereixen als viatgers preferents.

12/02/18 Poc a poc vaig millorant. Ja he acabat amb el seguiment que em feien a l’hospital i els de l’ajuntament m’han ofert unes sessions de rehabilitació dos cops per setmana. La setmana que ve si continuo així començaré a treballar a mitja jornada.

19/03/18 Ja puc fer vida normal i m’han donat l’alta. La rehabilitació m’ha anat molt bé. Un altre cop el treball dut i la força de voluntat han estat claus per a recuperar-me. Ara puc notar que aquest quatre mesos m’han deixat molt dèbil. He perdut clarament massa muscular a la cama esquerra i no he recuperat del tot la força al dit gros del peu esquerre. Cal no parar de treballar la musculatura que em protegeix la columna vertebral i mirar d’agafar una mica mes de to físic. Jo crec que per l’estiu ja tornaré a estar com un toro. Adeu Herminia!

San Francisco

San FranciscoM’han deixat anar al congrés mundial d’Adobe. Aquest cop la conferència es feia a Las Vegas. De seguida vaig pensar que seria una bona idea aprofitar el viatge per visitar la darrera gran ciutat californiana que em faltava per coneixer: San Francisco. Algú m’havia dit que viure en un hotel a SF seria carissim i que potser seria una idea viure a Okland per agafar el tren cada dia fins al centre. Vaig decidir que volia viure el més central possible, així que vaig agafar una habitació Bern B&B al mig de SOMA South of Marked Street i va ser una bona pensada.

San Farancisco és una ciutat per caminar i gaudir.  A part de caminar també vaig agafar autobussos i trambies que funcionen la mar de bé. Vaig ser molt efectiu i en tres dies crec que vaig veure el mes rellevant:

China Town: La concentració cultural xinesa més important de tot Amèrica. En un altre lloc n’haguessin fet un parc tematic per turistes pero a SF el China Town és de debó. Al.lucinants botigues, arquitectura oriental, tot autentic.

Front maritim: Es un lloc perfecte per passejar un dia de sol. Els molls de pescadors i les terminals de les antigues línies de ferri que s’han reconvertit per posar-hi restaurants i zones d’esbarjo. A destacar el Fishermans Wharf i el Ferry building.  Vaig menjar un entrepa de llagosta, vaig veure els lleons marins al Pear 39 i vaig gaudir del mercat de pagesos. Tot molt agradable.

Golden Gate Bridge: Bé, espectacular. Em va agradar que espogués atravessar caminant.

The Mission: Un barri amb molt bon rotllo on es pot visitar la missió espanyola de SF i gaudir d’uns carrers decorats amb uns murals molt xulos.

Altres coses a destacar: el Presidio Park, GoldenBridge Park i el museu The Young.

En General puc dir sens dubte que San Francisco és la ciutat amb més personalitat que he vist a California. El que mes m’ha agradat de tot son els carrers amb les seves façanes Victorianes i els trambies antics, és clar,  que funcionen impecablement i sense complexes. No em cansaria de pujar-hi.

Malgrat els incendis que hi havia actius a Santa Rosa, finalment vaig poder gastar l’últim dia fent una caminada de les meves. Vaig anar fins al parc de Point Reyes a la costa  Nord Oest de  SF. Vaig deixar el cotxe a Bear Valley Visitor Center i vaig agafar el Bear Valley trail fins a Arch Rock. Des d’allí vaig tornar fins al punt d’origen tot seguint el Sky trail. Uns 20 Km tot plegat. Va ser una excursió perfecta. Un bosc molt guapo. La pista molt ben marcada i el paratge de la costa era increible. Una costa verge tant espectacular, estic acostumat a veure-la.

Feroes, o ara o mai

Feroes, o ara o mai vaig pensar després d’assabentar-me que havia d’anar a treballar al Mar de l Nord a bord del vaixell d’inspecció danès Vædderen. Així doncs vaig deixar plantats als meus companys a l’aeroport de les Illes Vagar i vaig decidir fer una petita estada en aquesta terra tan exòtica.

IMG_5078Mentre estava estudiant a l’escola tècnica de Copenhaguen, vaig establir una bona amistat amb en Hans. Ell es autòcton de les illes Feroes. Durant el temps que vam estudiar junts, vam col.aborar en molts projectes ja que ell també tenia nens petits en aquella època i congeniavem bastant bé en tema d’horaris i ens complementàvem força.

Quan en Hans es va assabentar de que jo aniria a les Illes Feroe, de seguida em va convidar a allotjar-me a casa seva i es va oferir per acompanyar-me a donar un tom per l’arxipeleg mentre jo hi fos. Vaig dir que sí i n’estic molt content ja que la visita a les illes no hagués estat mai el mateix sense la experiencia que et dona conèixer un país “des de dins”. Vaig tenir la ocasió de saludar parents i veïns, tots gent molt hospitalaria, provar la carn de balena i visitar la les illes així per sobre.

A part de la capital Thorshavn, on viuen unes 20.000 persones la resta del territori és pastura. La geografia és força accidentada. La majoria d’illes son muntanyes posades sobre el mar. M’explico, el terreny comença a fer pujada generalment des de arran del mar i s’enfila fins a uns 500 o 600 metres d’altura. Això fa que sigui molt difícil qualsevol tipus de conreu. Per altre banda aquest fenomen genera uns pasisatges espectaculars.

El que més em va agradar de la meva visita, va ser una caminada de mig dia que vam fer amb el meu amic Hans a un dels seus indrets preferits: Bøsadalafossur. La passejada transcorre a la bora d’un llac que jeu al cim d’uns penya-segats. El llac finalment acaba en un salt d’aigua 30 metres sobre el mar. Tot això envoltat de natura verge i amb l’únic testimoni del bens que pasturen per tot arreu i que van a la seva. Molt recomanable.