El bloguet

Era el juny de 2002 quan va engegar el mundial de futbol de Corea i Japó. Jo acabava d’arribar a Dinamarca i recordo que els dos primers mesos van ser una mica lents. Mentre la Gitte treballava jo arreglava temes legals per obtenir el permís de residència i poder assistir a les classes de danès. A part d’això els meus dies transcorrien explorant l’entorn i com no, veient els partits del mundial. Gracies a la diferència horària que hi ha entre Europa i Asia, els partits començaven a l’hora d’esmorzar. No va ser aquest un temps perdut, ja que les retransmissions dels partits es van convertir en les meves primeres lliçons de danès. Quan es va acabar la primera ronda ja coneixia la majoria de termes futbolistics: strafespark (penalti), forsvar (defensa), la Gitte estava impressionada dels meus progressos …
Sembla mentida però ja han passat 8 anys i aquest és el tercer mundial que veig en danès. No estic gaire content amb els partits que he vist fins ara. Trobo a faltar els mega-cracks que hi havia en altres edicions: Rummenigge, van Basten, Romario, Zidane, Ronaldinho,… Aquests homes feien por només de calçar-se les botes. Sembla que aquesta vegada tots els equips siguin igual de febles i que juguin sense esme. Espero que el cotarro s’animi a la següent ronda. Malgrat aquest desencant, aquests dies de futbol, em porten molts bons records d’aquells dies del 2002 on hi havia tantes coses noves i exòtiques al meu voltant. Aquell any va guanyar Brasil, qui guanyarà aquest cop?

Kosør es un punt de referència a la geografia danesa ja que és un pas obligat per als vehicles que creuen el pont Storebæld. Aquest pont que uneix les illes de Selandia i Fionia és el més larg de Dinamarca amb una longitud de 6′6Km, un senyor pont! Malgrat haver passat en incontables ocasions per la ciutat de Kosør, no m’hi havia aturat mai. Avui he tornatt de la base naval de Kosør on he esat dos dies per feina. He tingut l’oportunitat de retrobar-me amb dos vells coneguts, dos vaixells de fabricació danesa de la classe Flyvfisken i Diana. Aquest vaixells els coneixia molt bé pero només virtualment. Hi he treballat durant els darrers mesos en un programa multimèdia de reconeixement de barcos. Ha estat una sensació molt especial poder pujar-hi de peus i comprovar que els barcos de debò estan tan ben fets com els models 3D.

Després d’un més molt intens per fí torno a tenir una bombolla de tranquil·litat que aprofito per explicar-vos coses que m’han passat durant aquest temps.

En Ramon i en Pau van fer 5 anys, per molts anys! Estan molt grans… Vam fer un gran berenar a casa on van venir molts amics i els seus 4 avis. Al berenar hi va haver pastis de l’avi, una gimcana de pirates i partidet de futbol.  El papa i la mama els hi van comprar la desitjada Nintendo que ha causat un gran impacte a les seves vides, sobretot a la d’en Ramonet que s’oblida d’anar a pixar quan està jugant amb la maquineta i s’ho fa a sobre…

L’empresa on treballo disposa d’una dotzena d’una classe de velers de mida mitjana molt populars a Dinamarca que es diuen Folkebåd. Aquests Folkebåd estan ancorats a Magreteholm a l’illa d’Amager i estan disponibles per atots els empleats que els vulguin utilitzar. Per  això, cal també tenir la llicencia de navegació que ve a ser com el carnet de conduïr barcos. L’estiu passat ja vaig sortir a navegar un parell de vegades amb uns companys de la feina i em va agradar força. Des de mitjans de gener m’estic treient la teòrica a la “barcoescola” i si tot va bé m’examinaré a mitjans de maig. Es tracta d’aprendre a navegar. Calcular rumbs, derives, identificar tipus de vaixells i d’altres coses que cal saber abans d’aixecar l’ancla.

Ja fa quatre setmanes em vaig apuntar a classes de crossfit a la feina i n’estic molt satisfet. El crossfit és un mètode d’entrenament molt utilitzat per acadèmies de policia d’elit d’equips d’operacions tàctiques, unitats militars, campions d’arts marcials i centenars d’atletes d’arreu del món. No té res a veure amb el fitness on et trobes que no pots fer res si no tens una màquina al teu abast. El crossfit és divertit i sociable, s’acostuma a practicar en grup i la majoria d’exercicis utilitzen tan sols la resistència del propi cos per realitzat els exercicis. Aquest entrenament està dissenyat per a mantenir un tò físic general pero marcant l’enfoc en reforçar la zona lumbar i  abdominal. Amb això s’aconsegueix crear una faixa muscular que aguanta l’esquena i que evita els mals d’esquena. Per algú com jo que està tantes hores al dia assegut al debant d’un ordinador, es un entrenament perfecte. Us ho recomano.

Els que opinen que tot el temps passat va ser millor crec que estan embossats en la seva historia i no han sabut evolucionar. Amb la música dels Stones he gaudit molt i tot i que encara l’escolto em sembla apassionant descobrir músiques noves que m’ajuden a posar la banda sonora de cada època de la meva vida. Amb les series de Tv passa una mica el mateix. Tot recordem les series de televisió de quan érem petits o no tant petits. Amb aquesta faceta he de reconèixer que m’he quedat una mica més estancat i no per manca de voluntat, sinó més aviat per manca de temps. Trobo que la Tv xucla el temps d’una manera tan abusiva que durant un temps m’hi he quedat bastant distanciat. I és que quan un veu la tele no pot fer altre cosa que veure la tele i això m’intranquil·litza. Malgrat aquests plantejaments he topat de cara amb una sèrie que m’ha enganxat pels pebrots. No puc deixar de veure-la i cada capítol em sembla tant apassionant que quant s’acaba em quedo una estona atònit de lo recargoladament ben parida que esta aquesta serie. Estic parlant de Lost. Una serie d’intriga i ciència ficció que si no l’esteu veient haureu de començar aveure-la urgentment.  Cada capítol dona respostes a alguns dels misteris de la trama pero també en presenta de nous i com no, cada capítol et deixa penjant d’un fil amb ganes de saber més coses. La serie la veig a través de www.seriesyonkis.com on es poden veure les sis temporades en castellà.

Avui tenia l’ordinador conectat amb el Google street view obert a un carrer d’Amager -que és l’illa on vivíem fins l’any passat. La imatge de seguida ha sigut reconeguda per els meus fills que s’han abocat cap a l’ordinador i han començat a remenar. Al cap de cinc minuts ja tenien total control de com navegar a través de la interfície i han començat a visitar tots els gronxadors i placetes on jugaven fins no fa gaire.
Fer que la navegació d’una interfície sigui intuïtiva i lògica no és una tasca senzilla però sembla que els de Google saben com fer-ho. La usabilitat és un tema que des de sempre m’ha semblat a apassionant però la capacitat d’aprenentatge per saciar la curiositat de dos nens de quatre anys encara m’ho sembla més. Ha sigut un espectacle excepcional i he de dir que tot i que em moria de ganes de fotre-hi cullerada, m’he reprimit i he pogut gaudir d’un procés digne de ser filmat. Amb la tonteria els he tingut entretinguts fins a l’hora d’anar a dormir. Bona nit!

Ja hi tornem a ser. Un altre any ha passat i ja son 39. Sí ja ho sé, l’any que ve 40. Això sí que serà fort. Jo que recordo quan en Serrat va treure aquell disc de “fa vint anys que tinc vint anys” i pensava pobre home… doncs aviat em tocarà a mi. Però això serà l’any que ve. Aquest any vaig tornar a celebrar el meu aniversari a casa. Vaig convidar a una colla d’amics, van dinar i van passar una tarde molt agradable tot xerrant. Res excepcional però va ser un dia molt maco. Per dinar vaig tornar a oferir Forloren skildpadde “sopa de tortuga falsa” que és el meu plat favorit danès. Aquí us poso la recepta.

Dia 1:
Es posa la carn a bullir amb sal i pebre.  Coure la carn a foc lent entre 2 ½ a 3 hores.
Quan el temps de cocció és a la meitat, afegir les herbes.

Quan la carn estigui tendra, es retira i s’escorre apretant-la amb la força amb un curró i es deixa arrefredar. El caldo es cola i es reserva.

Dia 2:
El tall de carn freda es fa a trossos petits .

Salsa:
1 ½ litres de caldo es couen amb greix i farina per espesir-lo. La salsa s’adreça amb espècies, xerès i suc de llimona.

S’afegeixen els daus de carn i les mandonguilles i  s’escalfa suaument  la salsa.

L’aigua de les pilotilles de peix es llença.

Es serveix en plat fons amb ous durs i les pilotilles de peix.

Consells:
60 g de pebre blanc
5 gr de clau
15 g de gingebre
20 gr de nou moscada ratllada

Bon profit!

Jo no volia parlar de la neu i el fred a l’hivern danès, pero aquest està sent un any excepcionalment fred s’hem fa gairebé inevitable escriure una entrada sobre el tema. Des de que es va celebrar la cimera internacional sobre el clima sembla que l’escalfament global s’ha aturat (o com a mínim el local.) Dinamarca a quedat soterrada sota una capa de neu i gel que ha portat el país a experimentar unes temperatures no vivia des de feia 23 anys. De totes maneres els freaks de l’institut meteorològic danès encara no han catalogat l’hivern com a “hivern de gel” i no ho faran fins que que no surti el sant Cristo gros, els tres mega-trencagels de l’armada danesa.

Aquest ambient tant fred no em sembla tant horrorós. Personalment m’agrada molt més la neu que la pluja, així que mentre fa tant fred per lo menys no plou. El fred tampoc és tant insuportable si portes la roba adequada. Jo cada dia vaig a treballar am bici i arribo suant encara que faci -12.

La pitjor cosa de les nevades és haver de netejar l’acera. Això s’ha de fer per llei sinó, si algu rellisca i pren mal debant de casa teva perque no has tret la neu et  poden empaperar. Al principi vaig patir molt pero ara ja li he agafat el tranquillo. A més també m’he comprat una megapala que treu la neu a dojo. Va tan bé la pala que he m’han sobrat forces per fer-lis dos iglus al Pau i a en Ramon.

Cada dia quan els meus fills tornen del col.legi m’ensenyen o m’expliquen el que han fet aquell dia. Avui han vingut molt emocionats. Quan els he preguntat que havien fet avui m’han ensenyat aquest dibuix. Jo és clar he dit de seguida, – oooooooh que bonic! – però també he dit – i que és això? La “mentendo” han dit ells.

Després de moltes explicacions he aconseguit entendre que parlaven d’una Nintendo DS  “Sí, toques el botons i mous els cotxes, amunt i avall… en podem comprar un, oi papa?” Quins tios, han montat la seva primera campanya de màrqueting i gairebé m’han convençut de que en teníem que comprar-ne una. Finalment em quedat en que en compraríem una quan fossin una mica més grans.

Diuen que els nens de ben petits que juguen amb videojoc desenvolupen branques cognitives que es queden al cervell per la resta de la vida i que no es desenvolupen amb la mateixa facilitat en edats més avançades. Per altre banda em sembla una bona idea que juguin uns dies més apretant els cotxets a mà i que desenvolupin la imaginació, que tampoc està gens malament, no?