Flors blaves

dissabte, 01/02/2014 (19:56)

Porto aproximadament 100 dies creant un disseny diari. El tema del disseny no el controlo jo. Cada dia els amics de design 101 em desafien a crear un disseny sota les seves premisses en el qual només hi puc invertir una hora.

Tot plegat forma part d’un curs MOOC (Massive Open Online Course) sobre disseny, que ofereix l’academia de belles arts Abadir de Catania. Avui, el diseny que proposo , tracta de presentar flors blaves…

flors blaves

Yosemite

dimecres, 15/05/2013 (13:28)

Després de l’Adobe Max vaig disposar cinc dies de vacances a California. Molta gent que els vaig explicar això , em van dir de seguida: i vas anar a San Francisco, no? Doncs no. I és que encara que soni com a resposta correcta visitar ciutats, en general no em produeix gaires emocions. I sobretot ciutats com  Los Angeles o San Francisco, fotografiades en mil pel.licules fins a la sacietat, em dona la impressió que les conec molt bé abans d’haver-hi posat el peu.

El cas és que vaig decidir anar a visitar el parc nacional de Yosemite. Va ser una experiència fabulosa que va superar qualsevol expectativa. Vaig conduïr uns 500 Km el Toyota Corolla que havia llogar a traves d’uns paisatges força canviants: deserts, plantacions de taronges, turons, planes i de tant en tant algun pou de petroli. despres de la tormentaVaig fer el camí d’una tirada tot escoltant country i ranxeres per la ràdio. Finalment vaig arribar cap a mitja tarda al Curry Village en mig d’una tormenta que va omplir la vall de Yosemite de nubulots i  llampecs creant un escenari espatarrant. Aquella benvinguda em va fer pensar que havia triat el pitjor moment possible per a visitar aquell paradís, afortunadament m’equivocava Un cop a la cabana a proba d’ossos, vaig treure el mapa i vaig acabar de repassar la ruta abans d’anar a dormir.

A l’endemà el temps era perfecte, 15 graus i cel blau. Vaig sortir ben d’hora del Curry Camp  a 1200 m. d’altitud i vaig enfilar la pista anomenada Mist trail, fàcil de seguir i  molt ben marcada fins a Vernal fall.  El salt d’aigua és impressionant però el que el fa especial és l’entorn que l’envolta. Després de tirar moltissimes fotos (que s’asemblen molt les unes amb les altres ) vaig continuar l’ascensió fins a arribar a Nevada falls 1676m. El salt d’aigua és encara més impressionant. L’alçada donava una perspectiva espatarrant de la vall. A més, el sol decorava l’escena amb un arc de sant Martí quan tocava de ple els esquitxos que desprenia la cascada. Des d’aquest punt vaig agafar la pista anomenada Panorama trail que va seguint la carena al sud est de la vall. La pista, ben marcada, va combinant pujades i baixades. Les vistes son espectaculars i donen  perspectives diferents del Half Dome 2695 m. i de la carena oposada a l’altre banda de la vall en general.

La darrera etapa de la meva ruta pel Yosemite valley va ser Glaciar Point 2200m. Des d’aquest punt és on hi ha la millor vista de la vall. L’únic inconvenient que té, e´s que s’hi pot arribar en cotxe. Això fa que hi hagi molt dominguero i tal.

Ja només quedava tornar al campament. Una baixada molt maca pel mig del bosc que va acabar de castigar les cames. Menys mal que em vaig enganxar a un hippy d’uns 60 anys molt simpàtic que es va oferir a carregar-me les dues darreres milles de carretera amb el seu cotxe.

L’endemà, he de reconèixer que estava baldat. Mentre esmorzava em vaig assabentar que  havien obert el Tioga Pass que connecta Califòrnia amb Nevada. Va acabar sent un plà perfecte per a les meves cames. Vaig fer molts Km pel parc nacional en cotxe i un cop superat el port de muntanya vaig baixar fins a Nevada. Em vaig aturar a una benzinera que hi ha a la riba del llac Mono i on fan molt bon menjar. Va ser un dia amb paisatges canviants i molt espectaculars. De tornada al campament no vaig poder estar-me de fer una petita caminada des de la carretera fins al Dog lake  -res, un parell d’hores. Allà va ser quan em vaig adonar que en aquelles muntanyes no estava tan sol com em pensava. Quan anava de baixada des del llac, vaig trobar una petjada a la neu d’una mida que no semblava ser de cap gosset falder. Em vaig acollonir. Aquella pota que havia interpretat la petjada, pertanyia sens dubte a un os de la mida d’un Seat Panda que debia rondar per allà a la vora i que probablement estava afamat després de la hibernació. Vaig fer un descens pel mig del bosc que ni en Killian Jornet m’hagués pogut atrapar.

Tot plegat va ser una dossis puríssima de muntanya que  em va sentar la mar de bé. Com que aquí a Dinamarca tot és tan plà , veig  de tant en tant necessito fer coses d’aquestes. Espero amb candeletes el dia que els meus fills em pugui acompanyar en aquestes excursionetes.

 

 

Adobe MAX

divendres, 10/05/2013 (21:56)

max

Del 6 al 8 de maig vaig tenir l’oportunitat de poder viatjar a Los Angeles per participar a l’Adobe MAX La conferència està adreçats a dissenyadors i desenvolupadors  de continguts multimèdia.
Durant els tres dies que va durar l’esdeveniment, els 5000 assistents vam poder gaudir de la extrema eficiència i espectacularitat dels americans per organitzant aconteixements a lo gran, rollo Hollywod. Res va quedar a l’atzar, tot estava molt ben planejat, tot molt professional. L’organització havia desenvolupat una aplicació mòbil per als assistents on es podia seguir el programa d’actes, orientar-se en un mapa interactiu, interactuar amb altres assistents via Twitter i omplir formularis d’avaluació de les ponències.
A la sessió inaugural, ens van presentar la transició entre els programes de la gama Creative Suite (CS) i l’Adobe Creative Cloud (CC). La nova formula consisteix en un abonament anual per tots els programes. L’avantatge del sistema de subscripció és que  els programes estan “al dia” constant ment. Això és un clar avantatge a l’hora de treballar en equip. Creative Cloud dona dret a dues instal · lacions per llicencia, que son actualitzades tan aviat una nova funcionalitat en el programari  està a punt. Això però, representa l’adéu definitiu a les llicencies vitalícies. A partir d’ara, a la que deixis e pagar, et quedes sense software :(
Pel que fa a la resta continguts de la conferència, us puc explicar que Adobe, ha posat tota la carn a la graella per que els seus productes trobin el centre de gravetat entorn als nous standards web i els dispositius mobils. Per tant, aquest any hi va haver  molt poques ponències sobre Flash i el seu entorn. Adobe és conscient que Flash està arribant a la seva fi i miren de vendre’t la idea que amb el nou Adobe Edge podràs fer el mateix que feies amb Flash.  Cal a dir que el programa ha millorat i a més li han afegit una sèrie de programes satelit de la mateixa família, que permeten treballar amb el codi HTML5 i els seus arxius dependents des de diferents perspectives. També cal esmentar que la resta de programes tradicionals d’Adobe, han millorat la manera de col.laborar entre ells i la capacitat de ser integrats en un flux de treball mes cohesionat.

Vaig tornar a casa amb la motxilla plena d’inspiració i bones experiències, però també amb la sensació de que ara sí: Adobe ens te agafats pels collons.