El bloguet

Avui tenia l’ordinador conectat amb el Google street view obert a un carrer d’Amager -que és l’illa on vivíem fins l’any passat. La imatge de seguida ha sigut reconeguda per els meus fills que s’han abocat cap a l’ordinador i han començat a remenar. Al cap de cinc minuts ja tenien total control de com navegar a través de la interfície i han començat a visitar tots els gronxadors i placetes on jugaven fins no fa gaire.
Fer que la navegació d’una interfície sigui intuïtiva i lògica no és una tasca senzilla però sembla que els de Google saben com fer-ho. La usabilitat és un tema que des de sempre m’ha semblat a apassionant però la capacitat d’aprenentatge per saciar la curiositat de dos nens de quatre anys encara m’ho sembla més. Ha sigut un espectacle excepcional i he de dir que tot i que em moria de ganes de fotre-hi cullerada, m’he reprimit i he pogut gaudir d’un procés digne de ser filmat. Amb la tonteria els he tingut entretinguts fins a l’hora d’anar a dormir. Bona nit!

Ja hi tornem a ser. Un altre any ha passat i ja son 39. Sí ja ho sé, l’any que ve 40. Això sí que serà fort. Jo que recordo quan en Serrat va treure aquell disc de “fa vint anys que tinc vint anys” i pensava pobre home… doncs aviat em tocarà a mi. Però això serà l’any que ve. Aquest any vaig tornar a celebrar el meu aniversari a casa. Vaig convidar a una colla d’amics, van dinar i van passar una tarde molt agradable tot xerrant. Res excepcional però va ser un dia molt maco. Per dinar vaig tornar a oferir Forloren skildpadde “sopa de tortuga falsa” que és el meu plat favorit danès. Aquí us poso la recepta.

Dia 1:
Es posa la carn a bullir amb sal i pebre.  Coure la carn a foc lent entre 2 ½ a 3 hores.
Quan el temps de cocció és a la meitat, afegir les herbes.

Quan la carn estigui tendra, es retira i s’escorre apretant-la amb la força amb un curró i es deixa arrefredar. El caldo es cola i es reserva.

Dia 2:
El tall de carn freda es fa a trossos petits .

Salsa:
1 ½ litres de caldo es couen amb greix i farina per espesir-lo. La salsa s’adreça amb espècies, xerès i suc de llimona.

S’afegeixen els daus de carn i les mandonguilles i  s’escalfa suaument  la salsa.

L’aigua de les pilotilles de peix es llença.

Es serveix en plat fons amb ous durs i les pilotilles de peix.

Consells:
60 g de pebre blanc
5 gr de clau
15 g de gingebre
20 gr de nou moscada ratllada

Bon profit!

Jo no volia parlar de la neu i el fred a l’hivern danès, pero aquest està sent un any excepcionalment fred s’hem fa gairebé inevitable escriure una entrada sobre el tema. Des de que es va celebrar la cimera internacional sobre el clima sembla que l’escalfament global s’ha aturat (o com a mínim el local.) Dinamarca a quedat soterrada sota una capa de neu i gel que ha portat el país a experimentar unes temperatures no vivia des de feia 23 anys. De totes maneres els freaks de l’institut meteorològic danès encara no han catalogat l’hivern com a “hivern de gel” i no ho faran fins que que no surti el sant Cristo gros, els tres mega-trencagels de l’armada danesa.

Aquest ambient tant fred no em sembla tant horrorós. Personalment m’agrada molt més la neu que la pluja, així que mentre fa tant fred per lo menys no plou. El fred tampoc és tant insuportable si portes la roba adequada. Jo cada dia vaig a treballar am bici i arribo suant encara que faci -12.

La pitjor cosa de les nevades és haver de netejar l’acera. Això s’ha de fer per llei sinó, si algu rellisca i pren mal debant de casa teva perque no has tret la neu et  poden empaperar. Al principi vaig patir molt pero ara ja li he agafat el tranquillo. A més també m’he comprat una megapala que treu la neu a dojo. Va tan bé la pala que he m’han sobrat forces per fer-lis dos iglus al Pau i a en Ramon.

Cada dia quan els meus fills tornen del col.legi m’ensenyen o m’expliquen el que han fet aquell dia. Avui han vingut molt emocionats. Quan els he preguntat que havien fet avui m’han ensenyat aquest dibuix. Jo és clar he dit de seguida, – oooooooh que bonic! – però també he dit – i que és això? La “mentendo” han dit ells.

Després de moltes explicacions he aconseguit entendre que parlaven d’una Nintendo DS  “Sí, toques el botons i mous els cotxes, amunt i avall… en podem comprar un, oi papa?” Quins tios, han montat la seva primera campanya de màrqueting i gairebé m’han convençut de que en teníem que comprar-ne una. Finalment em quedat en que en compraríem una quan fossin una mica més grans.

Diuen que els nens de ben petits que juguen amb videojoc desenvolupen branques cognitives que es queden al cervell per la resta de la vida i que no es desenvolupen amb la mateixa facilitat en edats més avançades. Per altre banda em sembla una bona idea que juguin uns dies més apretant els cotxets a mà i que desenvolupin la imaginació, que tampoc està gens malament, no?

Any nou, servidor nou. Quan vaig comprar el domini roset.cat ara fa tres anys em vaig trobar amb alguns dilemes.

El primer, la llista d’empreses disponible per a registrar dominis .cat era molt reduïda, encara ho és, i els programes d’hospedatge  web que oferien aquestes empreses, em semblaven abusius en relació als serveis oferts. Em vaig trobar també amb el problema de  que molts hotels que donaven bons serveis a preus competitius, resulta que no volien hospedar dominis .cat. Al final vaig trobar un lloc que es diu Host department que oferien espai il.limitat, bases de dades il.limitades, dominis il.limitats, … l’oro i el moro. A part d’una mica lent, va anar tirant els dos primers anys, però el darrer ha estat una catàstrofe. Molts dies sense correu, la web caiguda. Per rematar-ho, al novembre van tenir un ata c de hackers que entre altres damnificats, va deixar el meu domini fora de combat gairebé dos mesos.

Fa una setmana em va semblar que ja n’hi havia prou i vaig decidir canviar a Gigahost que per 2.5 euros al més m’hospeda tots els meus dominis amb molta flexibilitat i eficàcia. De moment sembla que tira molt bé i que no dona problemes. He importat les bases de dades i el bloguet, sense complicacions. Espero seguir transferint tot el que tinc i dedicar-me a la creació en comptes d’ocupar el meu temps en l’administració.

Ei, que estic viu. He tingut i estic tenint problemes gravíssims amb el meu servidor www.hostdepartment.com (no se us ocorri mai contractar els seus serveis). M’han estat donant pel cul des del novembre i encara no he aconseguuit restablir el contacte via FTP. Estic mirant de fer un back up dels posts d’aquest blog i quan acabi els engego a pasturar.
Per altre banda he estat molt atabalat amb la mudança de domicili que m’ha ocupat totes les meves hores lliures. També he estat lpel canvi climàtic que ha fet que quedes molt reduïda la meva mobilitat. Ha sigut un congrés fastuós que va aturar-ho tot. Fins i tot jo diria que també va aturar l’escalfament global, perque des de que es va acabar fot un fred que espanta.
He passat els Nadals a Ærøskøbing, a cals meus sogres. He descansat molt i he jalat com un bacó. Demà tornem a casa.

El  llibre electrònic d’Amazon s’estrena avui a Dinamarca.

Kindle E-reader, és una pantalla plana en forma de llibre que serveix per llegir-hi llibres electrònics, diaris digitals i documents que tradicionalment hem llegit en format paper .

La versió més petita del  Kindle té una pantalla de sis polzades i té un preu d’unes 1400 corones daneses. El trastet en qüestió pot contenir fins a 1500 llibres que poden descarregar-se directament a través de la xarxa 3G mòbil. L’usuari pot llegir els arxius PDF, i l’usuari pot prendre notes del que es llegeix, també pot reproduir arxius MP3, i inclou un lector de text , però només en anglès.

Serà la mort del llibre de paper? Potser sí en molts ambients com per exemple l’ensenyament i en llibres de consulta. Cal reconeixer que la idea no està malament per als que tenim una vocació  nòmada. Això de desplaçar-se amb 1500 llibres tan ben empaquetats i alleugerats de pes és molt atractiu. Això sí, haurem de recordar fer un backup de tant en tant, perque suposo que com tots els catxarrets, corre el perill de que s’espatlli i que s’envagin a la merda tots els llibres. També crec però, que potser trigarem una mica a renunciar voluntariament al vincle físic que ens dona el paper i que fa que poguem arribar aestimar a alguns llibres, el tacte, la olor, el so …

Aquest matí mentre anava a treballar amb bici, estava aturat a un semafor a prop del palau del parlament. La policia havia muntat un dispositiu de seguretat tallant alguns dels carrers adjacents al palau. Aturats al semàfor també hi havia un pare amb el seu fill d’uns cinc anys. El nen al veure tanta policia li ha preguntat al seu pare: – que passa papa? A lo que l’home ha contestat: – És que ve l’Obama. I sense dir res més, quan el semàfor s’ha posat verd han seguit el seu camí.

M’imagino que aquell nen llegeix cada matí el Herald Tribune i deu estar al corrent de qui és l ‘Obama o simplement deu estar acostumat a les respostes sense sentit del seu pare… Després, si és que ha tingut la oportunitat de veure el circ que s’ha muntat a Copenhaguen sabrà que aquell tal Obama deu ser un paio influent. Que fins i tot la seva presència és capaç d’eclipsar la conferència del COI per escollit la seu pels JJOO del 2016. Passi-ho bé Obama, enhorabona Rio!

No,  no em passa res. Ja sé que he estat més d’un mes sense atendre el Bloguet però és que simplement han passat massa coses i no he donat l’abast. Malgrat tot, durant tot aquest temps no he parat de dir-me: quan s’acabi tot aquest merder, això ho has d’escriure al blog, però simplement no he tingut temps. Ara que sembla que tindré una mica més de temps us faig una llista d’aquests pensaments i prometo aprofundir-los en breu en posteriors posts:

• La Gitte i jo hem comprat una casa.
• Han operat al pare de la Gitte.
• He corregut més de presa que mai.
• S’ha celebrat la primera setmana catalana a Copenhaguen.
• He assistit al casament de la meva cosina a Barcelona.

Massa coses oi? De vegades la vida ens fa anar a tota màquina.

Cada dia vaig en bici de casa a la feina i de la feina a casa i això m’ocupa una hora cada dia. Durant aquesta estona pedalo i faig esport mentre escolto musiqueta, pero poca cosa més. Fa cosa de deu dies, he  descobert una nova manera d’aprofitar aquest temps. A la web de la biblioteca de Copenhaguen ofereixen la possibilitat de demanar en préstec àudios amb llibres llegits. Evidentment no és el mateix que llegir-se un llibre de paper, però el contingut és el mateix que el llibre original. La idea és molt bona i com que el llibre el poden prestar tantes persones com vulguin, desembussa les llistes d’espera dels best sellers que sempre hi ha a la biblio.

En onze dies m’he “llegit”el llibre “De uperfekte mænesker” de Jørgen Leth i la experiència ha estat tant bona que aquest vespre em descarregaré un altre llibre. El que tinc ganes de saber és què passarà amb el fitxer mp3 que tinc dins de l’iPot. A les condicions de préstec posa ben clar que el prestec és només per 30 dies. Vol dir això que el fitxer s’autodestruirà com a les pelis de James Bond?